La basílica de la Sagrada Família a Barcelona no només porta gairebé un segle i mig en construcció, sinó que fa gairebé cent anys que és un reclam turístic. Ja el 1929, la revista Barcelona Atracción la considerava un punt d'interès, i des d'aleshores, el temple dissenyat per Antoni Gaudí ha viscut diversos moments de projecció. Tanmateix, cap no ha tingut l'impacte de l'esdevingut arran de la inauguració de la torre que la converteix en la més alta del món, un esdeveniment que va culminar amb la visita del Papa Lleó XIV.
Aquest esdeveniment, que va incloure un espectacle de drons, va generar una onada d'admiració global i va disparar les mètriques a les xarxes socials del temple, amb 28 milions de visualitzacions i un abast potencial de 523 milions de persones. La producció visual d'Igor Cortadellas i la realització televisiva de Paulí Subirà per a 3Cat van aconseguir una gran repercussió mediàtica internacional, comparant-se fins i tot amb l'impacte dels Jocs Olímpics del 92.
La magnitud de la Sagrada Família com a icona es veu reforçada per la seva inclusió a la col·lecció Architecture de Lego, al costat d'altres monuments emblemàtics com la Torre Eiffel. Aquesta singularitat ja va ser anticipada pel mateix Gaudí, qui va preveure l'atracció mundial de la seva obra. Experts com Jordi Tresserras, consultor de la Unesco, destaquen els seus valors universals excepcionals, que van justificar la seva inclusió al catàleg de patrimoni de l'agència de les Nacions Unides.
Des del punt de vista de la projecció urbana, Alex Dobaño, del despatx Avanti, assenyala que la finalització de la torre principal reforça la seva silueta com a element reconeixible i la transforma d'un simple 'hit' a un 'node' dins l'entorn urbà de Barcelona.
José Luis Nueno, professor del IESE, compara la Sagrada Família amb altres 'meravelles del món' per la seva singularitat arquitectònica, tècnica, cultural, simbòlica i religiosa. Considera que la inauguració de la torre ha estat l'esdeveniment turístic i cultural més important a Espanya des dels Jocs Olímpics del 92, amb potencial per incrementar el turisme en un 10% o 15% fins al 2030.
Jordi Arcos Pumarola, director d'investigació del CETT, subratlla que la basílica permet viure la història en temps real, combinant atractius religiosos, arquitectònics i històrics amb un enfocament contemporani a través de la tecnologia i les xarxes socials. Tot i celebrar la seva consolidació com a icona cultural i religiosa, alerta sobre la necessitat de gestionar la gran afluència turística, una prioritat que l'Ajuntament ja ha inclòs en els seus plans.
El president de la Junta Constructora, Esteve Camps, ha admès el risc que la Sagrada Família 'morí d'èxit', tot i que es plantegen augmentar l'horari d'obertura. El comissionat de Turisme Sostenible de l'Ajuntament, José Antonio Donaire, destaca el naixement d'un 'icona global' que requerirà reconfigurar el seu significat i associar-lo a nous valors, apostant per la 'glocalitat' per equilibrar la projecció internacional amb la vida quotidiana de la ciutat.
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha valorat que la ciutat ha projectat un missatge qualitatiu de pau i diàleg, sense que l'esdeveniment fos una simple promoció. Per la seva banda, l'antropòleg urbà José Mansilla considera que, tot i la notorietat puntual, la competència global entre ciutats fa que aquests esdeveniments siguin efímers, i veu una 'funcionalitat mútua' entre la ciutat i les elits econòmiques que impulsen el turisme per a la finalització de les obres.
