La segregació urbana a Catalunya: més enllà de l'origen, l'accés a l'habitatge

La concentració de residents estrangers en certs barris catalans es vincula directament amb la capacitat econòmica i les dificultats per accedir a una hipoteca.

Imatge genèrica d'una mà sostenint una clau de casa amb edificis d'apartaments al fons, simbolitzant l'accés a l'habitatge.
IA

Imatge genèrica d'una mà sostenint una clau de casa amb edificis d'apartaments al fons, simbolitzant l'accés a l'habitatge.

La concentració de població estrangera en determinats barris de Catalunya no respon únicament a l'origen, sinó que està profundament lligada a la capacitat econòmica i les dificultats per accedir a un habitatge digne, segons un estudi recent.

A Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat, la realitat de moltes famílies il·lustra aquesta problemàtica. Malgrat tenir ingressos estables, algunes es troben amb la denegació reiterada de crèdits hipotecaris, forçant-les a mantenir-se en règim de lloguer en zones amb una alta proporció de residents nascuts fora del país.
Un exemple clar és el d'una família que, tot i comptar amb els salaris de quatre membres, ha vist rebutjada la seva sol·licitud d'hipoteca en quatre ocasions. Aquesta situació els obliga a continuar residint en un pis de lloguer al barri de la Torrassa, a l'Hospitalet, on més de la meitat dels veïns són d'origen estranger.

"Ni amb diners puc viure on vull."

una resident del Raval
De manera similar, una altra família amb una bona situació econòmica es troba amb obstacles per accedir als habitatges que desitja i pot permetre's. Actualment, viuen de relloguer al barri del Raval de Barcelona, una àrea on el 64% dels residents han nascut a l'estranger, evidenciant que la capacitat de pagament no sempre garanteix l'accés a l'habitatge desitjat.