Diversos municipis de la província de Barcelona s'enfronten a un desafiament significatiu per aconseguir prou arbrat per a la reforestació urbana, una situació agreujada per la recent sequera. La manca d'existències ha portat a ajuntaments com el de Sabadell a flexibilitzar els seus projectes, acceptant exemplars amb troncs més fins, incorporant espècies alternatives i buscant proveïdors fins i tot a França i Itàlia.
El consistori de Santa Coloma de Gramenet també ha admès un "problema important de subministrament" de les espècies més comunes, una dificultat que preveuen que es mantindrà durant anys a causa de la caiguda de la producció durant el període de sequera. Com a mesura pal·liativa, estan plantant exemplars més joves i protegits, i han començat a reservar arbres en vivers amb antelació.
La ciutat de Barcelona, que necessita uns 500 arbres per reposar els perduts per la sequera, atribueix la situació a l'augment simultani de la demanda per part de molts ajuntaments que han iniciat campanyes intensives de plantació. S'espera que aquests arbres es puguin plantar durant les pròximes campanyes d'estiu i tardor. Per la seva banda, Terrassa ha aconseguit en gran mesura els arbres sol·licitats, tot i que en ocasions ha hagut de visitar diversos vivers o esperar per rebre espècies específiques.
“"Hi ha una forta demanda, també arrosseguem una crisi des del 2008 perquè estem molt vinculats a la construcció i molts vivers van tancar. És un sector una mica escarmentat i la barreja de tot complica trobar moltes coses."
Els productors d'arbres assenyalen una combinació de factors que contribueixen a l'escassetat, incloent-hi la forta demanda, la crisi del sector des del 2008 que va provocar el tancament de molts vivers, i l'augment dels costos de transport. A més, la producció d'arbres és un procés llarg, que pot durar entre cinc i deu anys, cosa que dificulta una resposta ràpida a l'increment de la demanda.
Els viveristes consultats coincideixen que l'augment dels encàrrecs municipals respon més a la necessitat d'adquirir varietats resistents a un clima cada vegada més càlid i sec, impulsat pel canvi climàtic i la creació de refugis climàtics. Aquesta tendència ha generat una competència creixent per les mateixes tipologies d'arbres, fins i tot amb vivers d'altres països europeus comprant a Espanya.
