El concepte de 'Madrid DF' va ser encunyat per Pasqual Maragall en un article publicat l'any 2001, poc després que José María Aznar comencés el seu govern amb majoria absoluta. Maragall va advertir que el projecte del líder popular passava per construir un centre completament autònom que absorbís demogràficament, políticament i econòmicament tot el que tenia al voltant.
Aquest projecte, ideat inicialment per Miguel Ángel Rodríguez, llavors assessor d'Aznar, l'està completant un quart de segle després Isabel Díaz Ayuso. Des que Maragall va publicar el seu article, només Catalunya ha mantingut la seva incidència econòmica, amb un 18% del PIB espanyol, mentre que la resta del territori s'ha convertit en un desert econòmic.
“"Qui pugui fer, que faci."
La setmana catastròfica a Rodalies de Barcelona es presenta com una metàfora de les conseqüències d'aquesta centralització. L'anàlisi subratlla que a Madrid s'executa un 110% del que està pressupostat en infraestructures ferroviàries, mentre que a Catalunya l'execució se situa entre el 30% i el 40%, una disparitat que es manté tant amb governs del PP com del PSOE.
Aquesta política ha provocat que Rodalies de Madrid hagi guanyat 15 milions d'usuaris en 15 anys, mentre que el servei a Barcelona n'ha perdut 10 milions en el mateix període. A més, es qüestiona la manca d'infraestructura d'AVE entre Barcelona i València, malgrat ser la segona i tercera ciutats espanyoles, concloent que la política de transports és, des de fa dècades, pura ideologia.
