El pòdcast català L'Arrabassada, creat per Marc Lesan, Oriol Lapeira i Iñaki Sola, tres amics de Nou Barris nascuts l'any 2000, ha guanyat recentment un Premi Crit al millor projecte d'entreteniment. El projecte va néixer fa tres anys amb l'objectiu de canviar els seus hàbits lingüístics i deixar de parlar en castellà entre ells, després de vint anys. Han produït més de 70 episodis, recorrent diferents punts dels Països Catalans.
El discurs de recollida del guardó, amb un contundent "Puta Espanya, Puta PSC i Visca els Països Catalans", es va fer viral a les xarxes. Els autors admeten que el van preparar el mateix dia de la gala, sense esperar guanyar, i defensen la seva "incendiària" intervenció, argumentant que molts altres discursos expressaven idees similars, però amb menys "vulgaritat". Conscients que el seu posicionament pot tancar portes, especialment als mitjans públics com el 3Cat, aborden la situació política actual amb dures crítiques, recordant moments com la batalla d'Urquinaona.
Critiquen que la televisió pública premiï influenciadors que fan contingut en castellà i es mostren escèptics amb la pèrdua d'identitat de Barcelona. També qüestionen la situació del seu barri, Nou Barris, i la pèrdua de força del moviment independentista al carrer. La crítica, afirmen, és una forma de vida i una manera de fer reflexionar la seva generació.
Els creadors expliquen que es coneixen des de l'escola a La Prosperitat i que, malgrat venir de famílies catalanoparlants, parlaven en castellà entre ells, reflectint la realitat sociolingüística de Nou Barris. El canvi a parlar exclusivament en català va ser un procés conscient i inicialment vergonyós, vinculat a la politització dins de l'esquerra independentista i a la necessitat de coherència amb el seu projecte.
El pòdcast, que es defineix com "des de Nou Barris per a tots els Països Catalans", reflecteix la seva visió d'agermanament territorial, amb episodis gravats a Mallorca, el País Valencià i la Catalunya Nord. La mobilitat del projecte, autogestionat i amb equip propi, els permet actuar arreu.
La "radicalitat verbal" del pòdcast és tant una forma de ser com un recurs per dir les coses "sense filtres", una cosa que troben a faltar en el panorama audiovisual català, sovint massa "políticament correcte". L'autofinançament els permet mantenir aquesta llibertat, diferenciant-los d'altres propostes.
Consideren "impossible" que el format de L'Arrabassada s'emeti a TV3, citant el cas de La Sotana com a exemple d'èxit fora dels mitjans públics. Tot i això, no descarten col·laboracions individuals. Assenyalen que Catalunya està "construïda sobre tabús" i que intenten abordar temes incòmodes, des de la dreta fins a l'esquerra, tot i simpatitzar amb l'esquerra independentista.
Critiquen la "censura del PSC" i la "censura del propi espai" dins de l'esquerra independentista, que pot limitar debats. El tema de la immigració és un dels grans tabús, que reconeixen que els costa abordar, però que consideren necessari tractar amb perspectiva, sense caure en el populisme. També assenyalen la dependència del model econòmic català del turisme i la carn porcina.
Sobre el seu discurs viral, expliquen que volien assenyalar "culpables" de la situació del país, més enllà de les lluites sectorials com la de l'habitatge, i critiquen que Catalunya estigui "lligada a un estat que ens explota" i a un model turístic que "empobreix i ens espanyolitza".
Tot i que el discurs els pot haver tancat "la porta de tornar a pujar al faristol", no esperaven res dels mitjans públics. Menciona que una marca de cervesa coneguda mai els ha ofert col·laboració, malgrat tenir seguidors suficients, i que han sentit comentaris sobre estar "vetats".
El discurs "Puta Espanya, Puta PSC" va ser una decisió improvisada però meditada, buscant trencar amb la "pacificació socialista" i mantenir viva la "flama" independentista. Consideren que la tensió social i les ganes de lluita d'èpoques anteriors, com l'1 d'octubre, s'han diluït per la "pacificació socialista" i la gestió dels partits independentistes.
Expressen decepció amb les polítiques dels governs progressistes i amb les forces independentistes per no haver avançat cap a la separació d'Espanya. Critiquen el PSC per apuntalar un model econòmic i social que consideren neoliberal i per no aconseguir "res" malgrat el pactisme.
La "folklorització de la catalanitat" es refereix a la reducció del català a expressions folklòriques o a la contractació de creadors que fan contingut principalment en castellà per a mitjans públics, cosa que consideren "insultant" i que no normalitza la llengua.
Reconeixen haver patit "catalanofòbia" amb comentaris com "háblame en cristiano", una realitat que afecta molts creadors en català. Sobre Barcelona, expressen pessimisme respecte a la pèrdua de l'essència catalana, la banalització del paisatge i la presència lingüística, agreujada per la pèrdua del teixit social i associatiu.
Sobre Nou Barris, atribueixen la poca presència del català a qüestions històriques i demogràfiques, la construcció del barri per acollir l'èxode rural i la manca d'espais on utilitzar el català fora de l'àmbit educatiu, així com la visió del català com una "imposició" o cosa "d'elits".
