El terme metàpolis descriu una realitat urbana que s'estén més enllà dels seus límits administratius, projectant les seves dinàmiques sobre el territori circumdant. Segons Guillen, això explica per què fenòmens com l'arribada d'“expats” i la tensió sobre l'habitatge, típics de ciutats com Madrid o València, s'estan manifestant ara en municipis que abans quedaven al marge.
“"Els mateixos que la transformen després es queixen que ja no és com abans."
Aquesta recerca d'“autenticitat” en llocs com Mataró, Girona o Sitges sovint xoca amb la realitat, ja que els nous residents hi porten hàbits de consum globals (cafès internacionals, brunch) que pretenien evitar. La clau, però, és econòmica: l'arribada de persones amb rendes altes tensiona mercats locals, provocant compres a preus elevats, lloguers a l'alça i l'adaptació dels negocis al nou públic, desplaçant els residents de tota la vida.
“"Per a qui vivia allà, el problema no és arribar a Barcelona; és que Barcelona ha arribat a ells."
La conseqüència més tangible és que el poble "es converteix en un barri més" de la gran ciutat. Guillen també alerta sobre la manca d'integració social d'alguns d'aquests nous residents, que no aprenen català ni participen en les festes locals, contribuint a la pèrdua del teixit social i comercial autòcton.
