L'espirulina viatjarà a l'EEI per ser cultivada en microgravetat

Un experiment pioner a l'Estació Espacial Internacional provarà el cultiu d'aquesta alga com a recurs per a futures missions.

Imatge genèrica de cultiu d'espirulina en un laboratori espacial.
IA

Imatge genèrica de cultiu d'espirulina en un laboratori espacial.

L'alga espirulina serà objecte d'un experiment a l'Estació Espacial Internacional per avaluar el seu cultiu en microgravetat, buscant recursos alimentaris autònoms per a missions espacials.

L'espirulina, un cianobacteri conegut científicament com a Limnospira indica, viatjarà per primera vegada a l'Estació Espacial Internacional (EEI). L'objectiu és dur a terme un experiment per comprovar si aquest microorganisme pot ser cultivat en condicions de microgravetat. Aquesta alga té la capacitat de captar diòxid de carboni, produir oxigen i servir com a font d'aliment, característiques que la fan especialment valuosa per a la vida a l'espai.
L'experiment forma part d'un projecte desenvolupat a la planta pilot Melissa de la UAB, amb la col·laboració de l'empresa Sener i de l'Institut de Microelectrònica de Barcelona. El finançament prové de l'Agència Espacial Espanyola a través de l'Agència Espacial Europea. Es preveu que un astronauta espanyol, possiblement Pablo Álvarez Fernández, sigui l'encarregat de dur a terme el cultiu durant la seva primera missió a l'estació, prevista per a principis de l'any que ve.
El director de la planta pilot Melissa, Francesc Gòdia, destaca la importància dels sistemes bioregeneratius per a missions de llarga durada, que permeten transformar els residus de la tripulació en recursos útils com aigua, oxigen o menjar. Actualment, els aliments es transporten des de la Terra i els residus s'eliminen de l'estació, fet que limita l'autonomia de les tripulacions.
La coordinadora tècnica de Melissa, Carol Arnau, assenyala que l'experiment busca verificar si els astronautes poden viure a l'espai durant períodes prolongats sense dependre del subministrament terrestre, reduint així la dependència amb la Terra. Aquests sistemes circulars tancats, que ja han demostrat la seva eficàcia a la Terra, són objecte d'investigació des de fa trenta anys.
El cianobacteri viatjarà en un equip miniaturitzat amb cassets de cultiu, equipats amb ports d'entrada i sortida, sensors fotònics, il·luminació LED i sistemes electrònics per al monitoratge. Les mostres es mantindran en bosses estèrils i a les fosques fins a arribar a l'EEI, on un astronauta les col·locarà en una incubadora a 36 ºC per créixer en microgravetat.
La directora de qualitat de Sener, Eva Creus, explica que un dels principals reptes ha estat la miniaturització de l'equip per adaptar-lo a les necessitats de l'astronauta. Durant 15 dies s'estudiarà l'evolució de les mostres, i els resultats es compararan amb els obtinguts a la planta pilot Melissa. Si l'espirulina demostra ser apta per al cultiu espacial, es convertirà en una candidata ideal per a futurs ecosistemes habitables a la Lluna, estacions orbitals o Mart.