L'ús compulsiu de xarxes castiga més els joves de famílies vulnerables

Un estudi de la UAB vincula l'addicció digital amb un major malestar psicològic, especialment en entorns socioeconòmics baixos.

Imatge genèrica d'un adolescent utilitzant un telèfon mòbil en un entorn domèstic.
IA

Imatge genèrica d'un adolescent utilitzant un telèfon mòbil en un entorn domèstic.

Un estudi internacional liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Centre d'Estudis Demogràfics (CED) ha confirmat que l'ús problemàtic de les xarxes socials impacta amb més força en els adolescents d'entorns desafavorits.

La investigació, que s'integra en el World Happiness Report 2026 publicat per les Nacions Unides aquest dijous, analitza dades de 330.000 joves de 43 països. Els resultats indiquen que aquells que mostren patrons addictius o desregulats amb les plataformes digitals pateixen un major malestar psicològic i una pitjor satisfacció vital.
La bretxa socioeconòmica és un factor determinant. Mentre que els joves de famílies amb recursos alts mostren una resistència més gran, els adolescents de nivell baix presenten una associació entre un 5% i un 13% més intensa entre l'ús compulsiu i la pèrdua de benestar. Aquest fenomen s'hauria agreujat globalment entre el 2018 i el 2022, coincidint amb la pandèmia de la Covid-19.

"Cal avançar cap a entorns digitals més equitatius mitjançant una combinació de regulació de plataformes, suport a les famílies, educació digital a les escoles i serveis de salut mental accessibles."

Pablo Gracia · Professor de la UAB i autor principal
Geogràficament, l'estudi destaca que els països anglo-cèltics com el Canadà o el Regne Unit són els més afectats. Per contra, l'estat espanyol se situa en una posició relativament favorable, ocupant el lloc 40 de 43 pel que fa a queixes psicològiques derivades de l'ús de xarxes.