Magda Oranich publica les seves memòries sobre la lluita antifranquista i el feminisme

L'advocada barcelonina repassa la seva trajectòria defensant presos polítics i reivindica la memòria històrica davant l'auge de l'extrema dreta.

Imatge genèrica d'uns llibres de dret i unes ulleres sobre una taula de fusta, simbolitzant la memòria històrica.
IA

Imatge genèrica d'uns llibres de dret i unes ulleres sobre una taula de fusta, simbolitzant la memòria històrica.

L'advocada Magda Oranich presenta el seu nou llibre Totes les batalles. Memòries a Barcelona, una obra on recull la seva experiència defensant els drets humans durant la dictadura i la transició.

La reconeguda jurista Magda Oranich ha publicat un recull de les seves vivències personals i professionals sota el títol Totes les batalles. Memòries, editat per Columna. En aquest volum, l'autora recorda els seus inicis a la Facultat de Dret i la seva etapa visitant centres penitenciaris com la presó de la Trinitat, on va estar reclosa durant el franquisme.
L'obra posa un èmfasi especial en casos històrics com l'execució de Salvador Puig Antich i l'afusellament de Jon Paredes Manot, conegut com a 'Txiki', el setembre de 1975. Oranich reflexiona sobre la duresa dels consells de guerra i la dificultat de defensar els drets fonamentals en un context de repressió absoluta.

"He intentat no parlar de mi, però sempre he pensat que hem d'explicar als joves què era una dictadura."

Magda Oranich · Advocada i autora
A més de la seva faceta com a defensora de presos polítics, el llibre aborda la seva militància feminista. L'advocada recorda com les lleis de l'època obligaven les dones a obeir els marits i com la seva generació va lluitar per canviar uns codis que considera brutals. Tot i reconèixer els avenços legals, Oranich alerta que encara queden mentalitats ancorades en el passat.
Finalment, l'autora expressa la seva preocupació pel creixement de l'extrema dreta a nivell global i local. Reivindica la memòria històrica com una eina indispensable per evitar que les noves generacions perdin la perspectiva del que significa viure sense democràcia, recordant moments clau com la manifestació de la Diada de 1977.