En una compareixença al Congrés espanyol, el ministre ha afirmat que l'operació es va dur a terme per raons de seguretat i ha negat que es vulneressin drets fonamentals. Segons la seva versió, existia una prohibició expressa per part dels responsables eclesiàstics que durant els actes litúrgics no es mostressin símbols ni s'efectuessin expressions de caràcter polític. "Vull felicitar la policia espanyola i els Mossos d’Esquadra per una feina extraordinària que, a més, ni es va veure ni va alterar l’esdeveniment", ha declarat el ministre.
Grande-Marlaska responia així a les crítiques de la diputada de Junts Marta Madrenas i del diputat d’ERC Francesc-Marc Álvaro. Ambdós havien retret l'expulsió dels cantaires i havien denunciat una vulneració del dret a la llibertat d'expressió. Madrenas va argumentar que l'actuació va ser per motius "merament polítics", subratllant que no hi havia risc de violència, amenaça, alteració de l'ordre públic ni perill per a la seguretat. "Només hi havia ciutadans exercint pacíficament els seus drets, i això en democràcia no hauria de ser un problema", va afirmar.
La diputada de Junts va criticar que es considerés un risc greu que uns ciutadans volguessin interpretar l'himne nacional de Catalunya a Catalunya, advertint que quan la policia impedeix l'exercici de la llibertat d'expressió, restringeix drets fonamentals. Per la seva banda, Álvaro va lamentar l'actuació "estranya" de les forces de seguretat i va dubtar que fos pròpia d'una "policia democràtica", ja que no s'havia demostrat que els cantaires volguessin boicotar l'acte.
La polèmica també s'ha estès a la Conferència Episcopal Espanyola. El seu president, Luis Argüello, va suggerir en roda de premsa que van ser "alguns membres dels cors" els qui van denunciar la situació, sense aportar proves públiques ni testimonis que avalessin aquesta versió. No obstant això, testimonis dels fets consultats ofereixen una perspectiva diferent, indicant que l'actitud dels responsables de seguretat va esdevenir cada cop més intimidatòria després dels assaigs.
Segons aquests testimonis, la tensió va augmentar quan un agent va detectar una estelada entre les partitures d'un cantaire. A partir d'aquell moment, els efectius de seguretat van començar a revisar i requisar partitures, generant un ambient de creixent tensió. Les mateixes fonts posen en dubte la versió de la delació interna, assenyalant que "el moviment coral a Catalunya és majoritàriament catalanista".
