La realitat del sensellarisme a Barcelona és complexa i creixent, amb més de 8.000 persones sense un habitatge estable. D'aquestes, prop de 2.000 pernocten al carrer, una dada que representa un increment del 40% en els últims dos anys. A més, unes 400 viuen en assentaments o locals ocupats, mentre que 3.000 es troben en equipaments públics o privats i 3.500 en allotjaments temporals d'urgència.
Un dels punts on aquesta situació es fa més visible és la ronda Litoral, on s'estima que unes 150 persones han establert tendes de campanya o estructures similars. El perfil d'aquestes persones és divers, incloent-hi joves estrangers, dones que han patit violència i, sorprenentment, persones amb ingressos laborals.
“"Jo estava pagant una habitació de lloguer però vaig perdre la feina i em vaig quedar al carrer."
Segons dades de l'Ajuntament de Barcelona i entitats socials, el 2024, el 13% de les persones que dormien en equipaments per a sense llar tenien algun tipus d'ingrés laboral. Aquesta realitat desmunta l'estereotip del sensellarisme, mostrant que moltes persones treballen en l'economia submergida o amb salaris insuficients per accedir a un habitatge digne.
“"La imatge estereotipada de persones sense sostre a qui trobem sempre al mateix lloc respon a una part petita de la població sense llar. Hi ha molta diversitat."
Experts com Albert Sales, de l'Institut Metròpoli, i Aura Roig, de la cooperativa Metzineres, assenyalen que l'increment dels preus de l'habitatge i la gentrificació són factors clau en aquesta escalada. A més, critiquen que els recursos d'atenció social sovint no s'adapten a les necessitats reals de les persones i acumulen llargues llistes d'espera, amb retards de mesos per a una primera atenció o gairebé un any per accedir a un alberg.
La llei d'abordatge del sensellarisme, en tràmit al Parlament des del 2022, continua estancada, una situació que, segons els experts, reflecteix la manca de voluntat política en alguns municipis per afrontar aquesta problemàtica de manera coordinada i efectiva.
