Aquest indicador, que s'elabora des de fa una dècada, analitza variables clau com la situació laboral, el nivell educatiu, la immigració i la renda mitjana. Amb una mitjana catalana fixada en 100 punts, Matadepera lidera el rànquing amb un 129,9, seguida de prop per Tiana i Sant Just Desvern. En l'extrem oposat, la població de Salt registra la xifra més baixa amb un 59,8.
La fractura social és especialment visible en l'àmbit educatiu i laboral. Mentre que a Matadepera només un 3% dels treballadors tenen baixa qualificació, a Salt aquesta xifra s'enfila fins al 24,6%. Pel que fa als joves sense estudis postobligatoris, la diferència és abismal: un 5,2% al Vallès Occidental davant gairebé el 50% a la localitat del Gironès.
Geogràficament, les dades mostren que la meitat dels municipis amb menys recursos es concentren a les Terres de Lleida i a les comarques gironines. Per contra, un terç de les localitats amb major nivell socioeconòmic es troben a l'Àmbit Metropolità, destacant també comarques com el Garraf o l'Aran, on tots els seus municipis superen la mitjana del país.
A Barcelona, la desigualtat es reprodueix per barris. Les zones de les Tres Torres i Sant Gervasi encapçalen la llista amb índexs superiors a 120, mentre que Ciutat Meridiana i el Besòs i el Maresme presenten els valors més precaris de la capital catalana.




