Després de patir una infecció que la va deixar paraplègica, la vida de la Mercè Tarruella va quedar limitada al llit, una situació habitual en una època en què els metges no oferien alternatives terapèutiques. Aquesta realitat va canviar gràcies al doctor Miquel Sarrias, qui va tornar d'Anglaterra per fundar un nou centre especialitzat a Barcelona.
“"Jo no havia vist mai cap cadira de rodes. A Barcelona no n’hi havia. Els paraplègics estaven a casa, tancats, i es morien aviat."
L'ingrés de la Mercè al desembre de 1965 a l'Institut Guttmann, on va aprendre a utilitzar la cadira portada d'Anglaterra, va ser “com tornar a néixer”. Quan va rebre l'alta, va fer el que es considera el primer viatge en cadira de rodes per Barcelona, desplaçant-se per la calçada davant la manca d'accessibilitat a les voreres.
Més enllà de la mobilitat, la rehabilitació li va permetre guanyar autonomia, aprenent a vestir-se, pujar i baixar del llit, i encarregar-se de les tasques domèstiques. La Mercè, que avui té 91 anys, celebra els avenços actuals, tot i que encara demana millores en l'accessibilitat del transport públic.
