Un solar buit, destinat a l'ampliació de la plaça de les Glòries, acull ara un conjunt excepcional de 250 blocs de pedra. Aquestes peces provenen de les desaparegudes pedreres de Montjuïc, que durant segles van ser la principal font de material constructiu per a la ciutat de Barcelona.
Les pedres, emmagatzemades en files ordenades, procedeixen de les antigues vivendes militars del carrer Wellington, adquirides per la Universitat Pompeu Fabra per a la seva expansió. Aquestes pedres, que podrien explicar històries de segles passats, van ser la base d'aquestes finques des de finals del segle XIX fins a temps recents.
Montjuïc va ser la pedrera de la Barcino romana i va proveir el material per a edificis tan emblemàtics com Santa Maria del Mar, el Palau de la Generalitat o l'Ajuntament de Barcelona. La qualitat del seu quars, feldespat i sílice, format fa milions d'anys, va garantir una resistència i durabilitat excepcionals, sent utilitzat fins i tot en obres modernistes com el Palau Güell o la Casa Batlló.
La història d'aquests blocs està lligada a la Ciutadella. Després de la demolició de la fortalesa militar el 1868, el Ministeri de la Guerra va exigir la construcció de nous quarters i vivendes militars. Les pedres rescatades ara van ser part d'aquelles construccions, i podrien haver presenciat esdeveniments històrics com l'aixecament militar de 1936 o els bombardeigs de la ciutat.
La Universitat Pompeu Fabra, en donar aquests blocs a l'ajuntament, ha permès que aquest tresor patrimonial pugui tenir una nova vida. Tot i que ja no s'utilitzen per aixecar murs, aquestes pedres tallades professionalment podrien servir per a nous paviments o espais públics, possiblement retornant a Montjuïc, tancant un cicle històric de més de 150 anys.
