Nascut com a Edgar Nahoum, d'origen sefardí, va adoptar el pseudònim Morin durant la Segona Guerra Mundial per unir-se a la Resistència francesa. La seva llarga vida, que va abastar més d'un segle, va estar marcada per un compromís constant amb la llibertat i una mirada crítica cap als règims autoritaris.

La seva joventut va estar influenciada per esdeveniments històrics com la Guerra Civil espanyola, on va arribar a donar suport humanitari a la columna Durruti. Posteriorment, va trencar llaços amb el Partit Comunista francès per discrepàncies amb la línia de Stalin i va denunciar els crims de la KGB, mostrant una constant recerca d'autonomia intel·lectual.

Morin va ser un ferm defensor del coneixement multidisciplinari i de l'esperança com a via per evitar catàстроfes globals. La seva filosofia, descrita com a "útil", connectava el carrer amb espais emblemàtics de la vida intel·lectual parisenca com el Cafè de Flore.

Europa lamenta la pèrdua d'un dels seus grans intel·lectuals, testimoni de dos segles convulsos. Morin sentia un especial afecte per Barcelona, descrivint-la com una "ciutat oberta, feliç de la seva cultura catalana, de la seva cultura espanyola i de les cultures llatines que s'assenten en ella".

La seva obra magna, El Mètode, consta de sis volúmns, i va ser comissionat per la UNESCO per escriure Els set sabers necessaris per a l'educació del futur. En el seu últim llibre, reflexionava sobre les lliçons de la història, comparant la Revolució Francesa amb la convocatòria dels Estats Generals.

El president francès, Emmanuel Macron, ha destacat que Morin "era l'humanisme fet persona", recordant la seva bondat, curiositat i el seu esperit universal.