Philippe Aghion, guardonat amb el premi Nobel d'Economia l'any passat per la seva recerca sobre l'impacte de la tecnologia i la innovació en el desenvolupament econòmic, ha visitat Barcelona. Allà, ha rebut el Premi Europeu de Ciència Hipàtia de mans del Barcelona Knowledge Hub de l'Acadèmia Europaea, en un acte organitzat també per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI).
Aghion, professor a reconegudes institucions com el Collège de France, Insead i la London School of Economics, centra actualment la seva investigació en el paper de la intel·ligència artificial (IA) en el creixement econòmic. També explora com Europa pot millorar les seves polítiques per reduir la dependència dels grans actors tecnològics xinesos i nord-americans.
El Nobel ha explicat la seva teoria de la 'destrucció creativa', que postula que les noves innovacions substitueixen les tecnologies antigues. Segons el seu model, el creixement econòmic prové de nous talents que innoven i creen empreses, però alerta de la necessitat de vigilar que les grans companyies consolidades no obstaculitzin l'entrada de nous competidors mitjançant pressions governamentals.
Aghion ha criticat la política de competència europea, qualificant-la de 'tancada de ment i estàtica', ja que es centra en quotes de mercat sense considerar l'impacte sobre la futura innovació ni la competència global. Ha posat com a exemple la fusió impedida entre Alstom i Siemens, argumentant que no es va tenir en compte la possibilitat d'adquirir trens xinesos. Aquesta manca de política industrial, segons ell, ha portat Europa a no generar innovació disruptiva, un fet que ara es paga 'molt car'.
El professor assenyala que el problema de la innovació a Europa va més enllà de la política de competència i inclou un ecosistema amb poca inversió en recerca, escassetat de finançament a llarg termini i capital risc insuficient. També critica la manca d'inversors institucionals europeus disposats a apostar per la innovació disruptiva, que sovint prefereixen invertir als Estats Units per manca de confiança en el mercat europeu.
Malgrat aquests reptes, Aghion destaca els valors europeus com la democràcia, la llibertat i un model social més robust que el nord-americà, aspectes que considera fonamentals per afrontar els canvis laborals que comportarà la IA. També valora positivament el model mediambiental europeu.
Pel que fa a la ciència europea, reconeix l'existència de científics 'molt bons', matemàtics i enginyers, malgrat la infrafinançació de la recerca. Assenyala que Europa té el potencial de liderar una IA ètica i alineada amb els seus valors, tot i que lamenta que la UE sigui un 'gegant regulador i un nan pressupostari', cosa que dificulta la innovació disruptiva.
Sobre una possible 'bombolla' de la IA, Aghion es mostra prudent, afirmant que no veu un esclat a curt termini, però insisteix en la importància d'evitar l'endeutament excessiu. Subratlla la necessitat d'una política industrial europea coordinada, possiblement a través d'una 'DARPA europea' que uneixi capital públic i privat, i suggereix una coalició de països voluntaris per tirar-la endavant.
Aghion també ha comentat la bretxa de productivitat entre Europa i els Estats Units, atribuïda a la incapacitat europea d'integrar plenament les tecnologies de la informació. Tot i això, ha expressat la seva impressió per la vitalitat de Barcelona i Catalunya com a 'hubs de coneixement', considerant que jugaran un paper clau en la recuperació tecnològica europea.
En relació amb la fiscalitat, discrepa parcialment del seu col·lega Gabriel Zucman sobre els impostos a la riquesa no realitzada, argumentant que podrien desincentivar la innovació. Proposa un sistema basat en fundacions per a multimilionaris, amb un impost elevat si no es destina una part significativa a finalitats socials o de recerca.
Definint-se com a socialdemòcrata i 'optimista de combat', Aghion defensa el creixement inclusiu, la qualitat educativa universal i el diàleg social. Considera que la fiscalitat ha de ser progressiva però sense frenar la innovació, i que la política de competència és clau per garantir l'arribada de nous talents.
Finalment, sobre la possibilitat que Europa atrapi els EUA i la Xina tecnològicament, afirma que la clau és la innovació disruptiva. Si Europa aposta per ella, inevitablement els atraparà, especialment pel seu model social, més adaptat a la IA. Adverteix del risc de populisme a Europa, similar al que observa als EUA, quan els ciutadans se senten abandonats.
