L'humorista, comunicadora i escriptora Maria Rovira, coneguda artísticament com a Oye Sherman, ha reflexionat sobre la ciutat de Barcelona des del programa ‘Mirador Barcelona’. Rovira, que ha construït la seva carrera entre l'escenari i els micròfons, utilitza l'humor com a eina principal d'expressió, amb un estil marcat per la ironia i una mirada crítica sobre la vida quotidiana. La seva trajectòria inclou participacions en projectes radiofònics i televisius a Catalunya Ràdio i TV3, així com en circuits de comèdia i pòdcasts, consolidant-se com una veu reconeixible de l'humor català contemporani. Recentment, ha publicat el seu primer llibre, Garlanda (Blackie Books).
Nascuda i criada a Horta, Rovira destaca la identitat especial del barri, que considera un model per a la ciutat. "Crec que a Horta, realment, sí", afirma sobre la idea que els barris són com un poble. El seu principal valor, segons l'autora, és el teixit associatiu, que permet una relació intergeneracional "molt bonica". "Crec que el model al qual hauria d’aspirar Barcelona és precisament aquest", defensa.
Tot i això, alerta del risc de perdre aquesta identitat, argumentant que la "deriva gentrificadora capitalista" pot convertir la ciutat en "un gran centre comercial". "El que ens pot salvar és precisament això, la vida als barris", sentencia.
Rovira també ha qualificat de "traumàtica" la seva etapa de set anys vivint al Born, a causa de la transformació del barri. Ha recordat com comerços tradicionals van ser substituïts per botigues de souvenirs o franquícies, i com els pisos turístics dificulten la vida quotidiana dels veïns, ja que els visitants "no saben com es recicla". Considera positiva la futura limitació dels pisos turístics, ja que "donarà més oferta i més aire".
En resposta sobre què valora més de la capital catalana, Rovira ho resumeix: "El que més m’agrada de Barcelona és que és una ciutat i no un centre comercial". Tot i haver-se plantejat viure fora, assegura que hi tornaria per ser "una ciutat molt viva on s’hi poden fer moltes coses".
També ha rememorat la Barcelona del confinament, descrivint un passeig per La Rambla com una experiència impactant: "Semblava una catedral verda, sentia els ocells i hi havia una mena de silenci". Una imatge que lamenta que hagi tornat a la "normalitat" després d'aquell "miratge".
Finalment, Rovira ha compartit la seva sinestèsia, associant Barcelona a la textura d'un tovalló escolar utilitzat per netejar iogurt. Una metàfora que descriu una ciutat que, segons ella, encara conserva la seva singularitat a través dels barris, els veïns i la vida compartida.
