Pagesia catalana i Govern s'uneixen contra les retallades de la PAC a Europa

Les organitzacions agràries i el conseller d'Agricultura critiquen les propostes de la Comissió Europea per al pressupost 2028-2034.

Mans d'un pagès sostenint terra, amb el Parlament Europeu al fons.
IA

Mans d'un pagès sostenint terra, amb el Parlament Europeu al fons.

La pagesia catalana i el Govern de la Generalitat han mostrat un front comú contra les propostes de la Comissió Europea per al marc financer plurianual 2028-2034, que inclouen canvis profunds en la Política Agrària Comuna (PAC).

Les entitats agràries catalanes i el Govern de la Generalitat han escenificat aquest dimarts la seva unitat contra les propostes de la Comissió Europea per al marc financer plurianual 2028-2034, que plantegen canvis significatius en la Política Agrària Comuna (PAC). El conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha enumerat les discrepàncies en un acte celebrat a la seu del departament, mostrant-se en desacord amb "les retallades, l'eliminació dels dos pilars i una recentralització de les competències" proposades.
Els líders de les principals organitzacions agràries del país han donat suport a Ordeig, expressant la seva preocupació per la supervivència de moltes explotacions catalanes. Joan Carles Massot, president nacional dels Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), ha criticat el que considera un patró recurrent en els pressupostos europeus, on els missatges inicials es desvirtuen durant les negociacions. Segons Massot, s'està perdent el focus de Brussel·les en la sobirania alimentària europea, un aspecte fonamental de la PAC.
En una línia similar, la coordinadora nacional d'Unió de Pagesos, Raquel Serrat, ha lamentat que la reducció de recursos de la PAC s'acompanya d'un enduriment de les exigències ambientals i socials. Serrat ha advertit que, sense un pressupost adequat, la pagesia familiar serà la més perjudicada. Ramon Sarroca, president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), ha assenyalat que la pèrdua de pes polític de l'agricultura en les negociacions a Brussel·les és una de les causes d'aquestes retallades.
El conseller Ordeig ha defensat el model de dos pilars de la PAC, que inclou el suport a la renda agrària i el desenvolupament rural, com a clau per no diluir els objectius del programa. A més de la distribució de recursos, les parts han expressat la seva crítica a una possible "recentralització" de les decisions agràries, argumentant que la proximitat de les administracions territorials al teixit productiu és essencial.
Ordeig ha subratllat la importància de mantenir l'autonomia, la flexibilitat i un criteri de regionalització en les polítiques agràries, ja que les necessitats no són les mateixes a tot el territori. Serrat ha coincidit, advertint que la centralització de decisions podria no cobrir adequadament les necessitats de la pagesia catalana.
Les organitzacions agràries també han reivindicat els recursos de la PAC com a element clau per mitigar els riscos derivats de l'entrada en vigor del tractat amb el Mercosur. Serrat ha recordat la "inferioritat de condicions" dels pagesos catalans davant certs segments alimentaris internacionals, mentre que Massot ha reiterat l'oposició de les entitats a l'obertura de fronteres comercials i ha destacat el paper determinant de la PAC per compensar les explotacions afectades per la nova importació alimentària.