L'any 1965, Barcelona va viure un esdeveniment esportiu sense precedents quan el ciclista José Pérez Francés, càntabre de naixement però català d'adopció i resident al Poble-sec, va creuar la ciutat amb una avantatge de més de vuit minuts en una etapa del Tour de França. Aquesta gesta va ser presenciada per una multitud estimada en més d'un milió de persones, que van omplir els carrers, especialment el Paral·lel, aleshores anomenat avinguda del Marquès del Duero.
Pérez Francés, conegut per la seva afabilitat i serietat quan no estava competint, va ser una figura llegendària del ciclisme. Tot i la seva fama, el 2014, 49 anys després d'aquella gesta, era reconegut per pocs clients al cafè Espanyol del Paral·lel, on acudia per gaudir de la seva jubilació i pedalar per la zona.
Amb 17 anys, Pérez Francés va arribar a Catalunya com un acte de rebel·lia, instal·lant-se al Poble Sec. La seva etapa de 223 quilòmetres en solitari entre Acs i Barcelona el 1965 continua sent la tercera escapada més llarga de la història del Tour. Ell mateix recordava la deshidratació patida i el pes de la seva bicicleta d'acer, contrastant amb la tecnologia actual.
La victòria en aquella etapa li va reportar 30.000 pessetes, que va repartir amb els seus companys de l'equip Ferrys. Tot i ser agafat pel pilot principal abans de la meta, la seva actuació va ser memorable, reflectint l'èpica que va captivar una ciutat que també gaudia d'altres figures esportives com Cayetano Ré, Salvador Sadurní, Ferran Olivella i Josep Maria Fusté.
Pérez Francés va ser un ciclista destacat, amb podis a París el 1963 i múltiples posicions d'honor a la Vuelta i al Giro. Va continuar pedalant fins als seus últims dies, sent recordat com un gran del ciclisme.
