La recerca, centrada en les tombes del període fundacional del monestir barceloní, ha permès exhumar i analitzar les restes atribuïdes a Elisenda de Montcada, nascuda a Aitona el 1292. Les conclusions suggereixen un enterrament auster, possiblement amb una indumentària monàstica, trencant amb la idea d'un luxe associat al seu estatus reial.
Les anàlisis genètiques indiquen que la reina tenia uns setanta anys en morir i patia una patologia òssia coneguda com a hiperostosi esquelètica idiopàtica difusa, que causa l'ossificació de la columna vertebral i limita la mobilitat.
Contràriament a la creença anterior, el sarcòfag no travessa el mur entre l'església i el claustre, sinó que es tracta de dos vasos sepulcrals separats per un petit mur. Aquesta disposició permet una doble representació de la figura de la monarca: com a sobirana al costat de l'església i com a penitent al costat del claustre.
“"És un salt qualitatiu, perquè fins ara només havíem pogut fer estudis a partir dels testimonis que hem conservat, com l’edifici patrimonial, la mateixa tomba de la reina o l’heràldica."
La investigació també ha avançat en la confirmació que la monarca era cosina de Constança de Cardona i Beatriu de Pinós. Els treballs continuaran durant el 2026 i 2027, incloent datacions per carboni 14 i ampliació de dades genètiques.
En altres tombes estudiades, com la d'Artau de Foces, s'han trobat restes de dones i nens en lloc d'un home. A la tomba de Sobirana d’Olzet s'ha identificat un únic individu femení, possiblement la primera abadessa. Tanmateix, a la tomba de Francesca Saportella no s'han trobat les seues restes, sinó les de nou individus i sis caps masculins amb lesions d'arma blanca.
