Mentre Barcelona celebrava els seus Jocs Olímpics, a pocs quilòmetres, desenes de milers de persones patien la guerra. El llibre Ràdio Sarajevo, de Tijan Sila (Angle Editorial), transporta el lector a la cruesa d'aquells esdeveniments a través de la mirada d'un nen de 10 anys.
L'autor relata la seva experiència a la Sarajevo devastada pel setge, recorrent carrers plens de perill per pura supervivència. La fam, la malaltia i la desolació eren constants, amb el fred i la violència com a companys diaris. El text descriu la sensació de viure en un "bosc tenebrós on la mort et sotjava com un caçador", una intuïció de l'horror que només comprendria anys després.
“"Tothom volia que tornés l’antiga Iugoslàvia: era un país lleig, gris i ple de defectes, però com a mínim no et bombardejaven. Després de tot, és preferible viure enfonsat en el fang que morir devorat per les flames."
Sila ofereix una lliçó humana i literària, descrivint l'infern sense alçar la veu. El llibre subratlla que "les guerres mai s'acaben", fent ressò de les repeticions històriques i la consolidació del poder, un paral·lelisme que també evoca Siri Hustvedt en Històries de fantasmes. La crida final és a no perdre la memòria i a mobilitzar-se contra la barbàrie.
