La política catalana centra l'atenció mediàtica amb diverses perspectives. D'una banda, es detalla la tensió interna a ERC al voltant de la figura de Gabriel Rufián i Oriol Junqueras, amb negociacions sobre el control de les llistes electorals per a les generals. S'especula amb la possibilitat que Rufián pugui liderar una nova formació d'esquerres a Catalunya, agrupant diverses forces polítiques.
Paral·lelament, el PSC es prepara per a les eleccions municipals sota el lideratge de Salvador Illa. Illa ha fet una crida a l'orgull socialista, defensant la gestió del govern de Pedro Sánchez i advertint el PP que no doni per guanyades les eleccions. La seva intervenció ha posat èmfasi en el municipalisme del partit i la seva capacitat transformadora en localitats catalanes clau com Barcelona, Girona, Lleida o Terrassa.
La visita del Papa a Barcelona també ha generat diverses interpretacions. Mentre alguns sectors celebren la presència del català en els actes litúrgics com una victòria del catalanisme, altres assenyalen la creixent castellanització del catolicisme a Catalunya, amb una majoria de parlants de castellà a les parròquies i una presència significativa de població d'origen llatinoamericà.
En clau demogràfica, s'evidencia un canvi profund a Barcelona. La població estrangera s'ha multiplicat per més de 17 en menys de 30 anys, passant de representar l'1,8% el 1997 a un 26,6% actualment. Aquest fenomen, que compensa la caiguda de la natalitat, té un impacte significatiu en el mercat laboral i la gestió de serveis bàsics com la sanitat, l'educació i, especialment, l'accés a l'habitatge, convertit en un dels principals problemes de la ciutat.
