L'obesitat és una malaltia crònica, complexa i multifactorial, que va més enllà de la simple manca de voluntat o d'un excés d'alimentació. Així ho han destacat els experts durant el Sant Pau Talks «Em sobren quilos. L’obesitat en l’era dels fàrmacs miraculosos», una trobada que ha volgut trencar els prejudicis associats a aquesta condició i analitzar els recents avenços en el seu tractament.
La sessió, conduïda per la periodista Cristina Puig, ha comptat amb els testimonis personals d'Eduard Estivill i Sívia Tarragona, que han compartit les seves experiències amb el pes i la pressió social. La perspectiva mèdica ha estat aportada per la Dra. Inka Miñambres, endocrinòloga, i la Dra. Sonia Fernández, cirurgiana bariàtrica, ambdues de l'Hospital Sant Pau. Han explicat que el tractament ha de ser personalitzat, tenint en compte que l'obesitat afecta aproximadament el 18% de la població adulta catalana i milions de persones a nivell mundial.
Els nous fàrmacs anàlegs del GLP-1, inicialment desenvolupats per a la diabetis, representen una nova eina terapèutica per a pacients seleccionats, actuant sobre la gana i la sacietat. La Dra. Miñambres ha subratllat que aquests tractaments són per a una malaltia crònica i requereixen prescripció mèdica individualitzada. Un dels reptes principals és el seu cost i la manca de finançament públic, fet que pot agreujar les desigualtats socials en salut, ja que l'obesitat afecta més els col·lectius amb menys recursos.
Els especialistes han advertit contra la banalització d'aquests medicaments per a fins exclusivament estètics, remarcant la diferència entre tractar una malaltia i buscar un ideal de bellesa. Estivill i Tarragona han reivindicat que la identitat i el valor de les persones van més enllà del pes, i han assenyalat l'impacte emocional dels comentaris sobre l'aspecte físic i l'estigma que pot aparèixer fins i tot en l'àmbit sanitari.
La Dra. Fernández ha confirmat que la cirurgia bariàtrica continua sent una opció clau per a casos greus i que pot ser complementària als fàrmacs. No existeix una solució única; cada tractament s'ha d'adaptar a les necessitats del pacient, amb un seguiment a llarg termini que inclou alimentació, activitat física i suport professional.
La relació entre alimentació, emocions i salut mental ha estat un altre punt clau. S'ha destacat com les dietes restrictives poden generar frustració i com la pressió social, amplificada per les xarxes socials, pot portar a expectatives poc realistes. La intervenció enregistrada del nutricionista Julio Basulto ha aportat una visió crítica sobre els missatges simplistes que envolten l'obesitat.
L'abordatge integral de l'obesitat requereix equips multidisciplinaris. Un testimoni de pacient ha il·lustrat com la medicació, combinada amb educació nutricional i activitat física, ha millorat la seva relació amb el menjar i ha permès incorporar nous hàbits. El manteniment dels resultats a llarg termini és un repte constant.
La trobada ha reivindicat un canvi social en la percepció de l'obesitat, considerant-la una malaltia crònica i complexa. La doble reivindicació és aprofitar els avenços científics i construir una societat més respectuosa amb la diversitat corporal, sense prejudicis ni culpabilitzacions.
