Rosalia Rovira i Duart (Barcelona, 1903-1982) es va formar com a actriu a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic. El director teatral Enric Giménez la va escollir com a primera actriu de la Companyia de teatre de l’Orfeó Gracienc, on va treballar durant quatre anys abans de fer el salt a la ràdio.

Animada pel mateix Giménez, va entrar a formar part del quadre escènic de Ràdio Associació de Catalunya, on es va fer càrrec inicialment de la secció infantil. Més tard, va assolir una gran popularitat formant parella radiofònica amb l’actor Ismael Cera, amb qui improvisava converses informals durant els programes i anuncis.

Durant la Guerra Civil, Rovira va mantenir-se com a primera locutora de l’emissora, encarregant-se també de populars programes matinals dirigits a les dones. Va ser la persona que estava al micròfon quan les forces franquistes van ocupar Barcelona, fet que va comportar la seva detenció i reclusió a la Presó de Dones de les Corts.

A causa de la repressió, Rovira va ser vetada per sempre més de la ràdio i el teatre. Poc abans de la seva mort el 1982, amb el retorn de la democràcia, va rebre un subsidi com a antiga treballadora de la Generalitat. La placa recentment instal·lada al carrer Sant Lluís recorda la seva trajectòria i el seu llegat.