La defensa d'un fill del fundador de Mango qüestiona la mort accidental a Montserrat

El recurs de la defensa argumenta que la mort del pare va ser accidental i critica la investigació dels Mossos i la decisió judicial.

Imatge genèrica d'una bota de muntanya en un camí rocós.
IA

Imatge genèrica d'una bota de muntanya en un camí rocós.

La defensa del fill del fundador de Mango ha presentat un recurs davant l'Audiència de Barcelona, qüestionant els indicis d'homicidi en la mort del seu pare a Montserrat i denunciant una "condemna social anticipada".

La defensa de Jonathan Andic, fill del fundador de Mango, ha presentat un recurs d'apel·lació davant l'Audiència de Barcelona contra la decisió judicial que va acordar el seu ingrés en presó provisional sota fiança d'un milió d'euros. El recurs, de 27 pàgines, nega rotundament qualsevol implicació criminal en la mort del seu pare, Isak Andic, ocorreguda el 14 de desembre de 2024 durant una excursió a Montserrat.
El lletrat Cristóbal Martell argumenta que la resolució judicial es basa en "indicis dèbils" i interpretacions "subjectives", denunciant a més "filtracions interessades" que han generat una "condemna social anticipada". La defensa sol·licita la revocació de totes les mesures cautelars imposades, incloent la retirada del passaport i la prohibició de sortida del territori nacional.
El recurs critica que la investigació policial i judicial s'ha enfocat "sí o sí" a afirmar l'existència d'un homicidi, descartant de partida la possibilitat d'un accident. La defensa subratlla que diversos informes, inclòs un de la Unitat d'Intervenció en Muntanya dels Mossos d’Esquadra, no permeten determinar les causes concretes de la caiguda ni la participació de terceres persones.
Com a nou element, s'incorpora un informe multidisciplinar elaborat per metges i un investigador privat que analitza la biomecànica de la caiguda. Segons la defensa, aquest estudi conclou que les lesions són "plenament compatibles" amb una caiguda accidental. A més, s'aporta un vídeo d'una caiguda prèvia d'Isak Andic, utilitzat per recrear el patró de moviment i explicar la caiguda "en tobogà" sense necessitat d'un empentó.
La defensa també qüestiona la interpretació judicial de les visites prèvies de Jonathan Andic a la zona de Collbató dies abans de la mort del seu pare, afirmant que només va ser una visita de reconeixement per comprovar el sender. Així mateix, es posa en dubte la validesa de la controvertida empremta localitzada al terreny, argumentant que la zona no va estar acordonada i podria estar "contaminada".
Finalment, el recurs desmunta el suposat mòbil econòmic i familiar, afirmant que la relació entre pare i fill era "millor que mai" i aportant testimonis del seu entorn que corroboren una bona relació sense enfrontaments greus. Es nega també una obsessió per diners o tensions per la creació d'una fundació per part d'Isak Andic.