El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat al Ple del Parlament un model de país basat en la prosperitat compartida, la cohesió i la unitat, preparat per afrontar les grans transformacions globals. "El model de país que defensem és nítid: la Catalunya de la prosperitat compartida, la Catalunya on caben totes les Catalunyes", ha afirmat.
Davant d’un món en plena transformació, el cap de Govern ha situat el canvi climàtic, el canvi tecnològic i el canvi demogràfic com els tres grans vectors que determinaran el futur. Ha reivindicat la fortalesa de Catalunya i el seu capital humà, assegurant que "Avui Catalunya és un país millor per a tothom", més unit, pròsper, segur i cohesionat. El PIB català va arribar als 334.765 milions d’euros el 2025.
Illa ha reivindicat la necessitat de disposar dels recursos necessaris per millorar els serveis públics i ha defensat un nou model de finançament que suposaria un increment de 4.700 milions d’euros per a Catalunya. Ha demanat a les forces polítiques que valorin les propostes "pel seu contingut i pels seus beneficis per a la ciutadania" i ha insistit en la necessitat d’arribar a acords per fer avançar el país des de la unitat.
En matèria d’habitatge, el president ha anunciat tres noves mesures. El primer és la creació d’un Fons d’Emergència Habitacional, dotat inicialment amb 25 milions d’euros, per actuar en casos de vulnerabilitat amenaçats de desnonament, comprant el pis per garantir el lloguer social.
La segona mesura és la compra conjunta d’habitatge, una fórmula del dret civil català dotada amb 100 milions d’euros, destinada a persones majors de 40 anys amb ingressos estables que tenen dificultats per accedir al finançament. La Generalitat co-adquirirà l'habitatge, oferint un accés a un preu més baix.
Finalment, es consolidaran i ampliaran els Préstecs Emancipació, que ja han beneficiat més de 2.700 joves. Aquests préstecs de l’Institut Català de Finances, al 0% i sense comissions, es concediran també per a la compra d’habitatge protegit i per a la rehabilitació.
El president ha demanat a tots els actors implicats que assumeixin la seva responsabilitat per augmentar l’oferta d’habitatge, incloent-hi el sector financer, els ajuntaments i el sector de la construcció. Ha recordat l'objectiu d'assolir un "15% de parc d’habitatge protegit" i els plans 50.000 i 214.000.
En l’àmbit internacional, Catalunya acollirà al novembre una Conferència de Regions per la Democràcia. Illa ha reivindicat una Catalunya amb més presència a Europa i s'ha mostrat convençut que "el català serà llengua oficial de la Unió Europea". També s'ha anunciat el Programa Catalunya-Ucraïna per contribuir a la reconstrucció del país.
En l'àmbit educatiu, s'ha fixat l'objectiu d'arribar al 6% del PIB en inversió educativa i millorar els aprenentatges bàsics, apostant pel "llapis i paper" i reduint l'ús de pantalles. El Govern proposarà reconèixer els professionals dels centres educatius no universitaris com a autoritat pública.
Pel que fa a la seguretat, el president ha destacat que la criminalitat a Catalunya ha baixat un 12,6% en dos anys, amb 51.848 fets delictius menys entre gener i agost de 2026 que en el mateix període de 2024. La plantilla dels Mossos d’Esquadra superarà els 20.000 efectius.
En relació al canvi climàtic, s'ha garantit que no es retallarà en emergències, gestió forestal ni prevenció. S'impulsaran les energies renovables i s'espera que abans del 2030 el 70% de l'aigua consumida no depengui de la pluja.
Sobre el canvi tecnològic, Catalunya està desplegant l’Estratègia Catalunya IA 2030, dotada amb 1.000 milions d’euros. El Govern treballa en un nou Observatori Català d’IA i Mercat de Treball per garantir un ús intel·ligent i ètic de la intel·ligència artificial.
El president ha anunciat projectes i infraestructures per preparar el futur, com nous CAPs, hospitals, actuacions en el tramvia del Camp de Tarragona, l’L9/L10 i 151 actuacions a Rodalies, amb l’arribada de 100 nous trens durant el primer trimestre de 2027.
Finalment, s'ha defensat la transformació de l’Administració per millorar els serveis a la ciutadania, amb la Llei d’Ocupació Pública, la Llei del Directiu Públic Professional i la reforma de prop de 210 tràmits clau.
