Les pintures amagades i l'arquitectura historicista de l'Església del Remei de les Corts

El temple, símbol de la identitat del barri, barreja elements neoromànics, neogòtics i neoclàssics a la seva façana.

Detall d'un mural neorenaixentista a l'interior d'una església històrica amb figures bíbliques.

Detall d'un mural neorenaixentista a l'interior d'una església històrica amb figures bíbliques.

L'Església del Remei, situada a la Plaça de la Concòrdia de les Corts, destaca per la seva arquitectura historicista i les sorprenents pintures interiors de santes dones de l'Antic Testament.

L'Església del Remei, construïda entre 1846 i 1849 segons el projecte de Josep Oriol Mestres, presenta una façana que fusiona elements historicistes: un portal neoromànic, una rosassa neogòtica i una cornisa neoclàssica. La imatge de la Verge és obra de l'escultor Pere Pagès.
El campanar, l'element més característic del conjunt, va ser afegit posteriorment l'any 1897 per Antoni Rovira i Rabassa, qui també va completar la façana. Després de quedar molt afectada per la Guerra Civil, l'església es va restaurar el 1941 i es va ampliar el 1967 sota la direcció de Josep Rodríguez Lloveras.
Les pintures interiors, de caire neorenaixentista, són obra de Bàrbara Bibiloni, Cesc Grimalt i Tomàs Barceló (2010). Destaquen les representacions de les quatre santes dones de l'Antic Testament (Sara, Judit, Ester i Ruth), poc comunes en l'art religiós.
A la banda dreta, en direcció al presbiteri, es troben representats quatre homes de l'Antic Testament: Abraham, Moisès, David i Elies. El frontal del presbiteri mostra els Dotze Apòstols i, sota el retaule, els símbols dels quatre evangelistes: l'àngel de Mateu, el lleó de Marc, el toro de Lluc i l'àliga de Joan.
Aquest edifici, situat al cor de les Corts, evoca el temps en què el barri era una vila independent de Barcelona. Avui, continua sent la principal parròquia i el centre de la Festa Major, celebrada a principis d'octubre en honor a la Mare de Déu del Remei, patrona del districte.
Comparteix: