La consigna de “resistir” domina l'estratègia del president Sánchez, que busca guanyar temps davant l'espectacle de corrupció que ha afectat figures com Ábalos, Cerdán i Koldo. Aquesta situació l'obliga a pagar un preu polític cada vegada més alt, materialitzat en nous acords amb formacions contràries a l'estructura de l'Estat espanyol.
Malgrat que el Govern presumeix de creixement econòmic, l'anàlisi assenyala un “creixement fals” marcat per la baixa productivitat, l'estancament del PIB per càpita i l'alt deute públic. Aquesta debilitat, sumada a la qüestió de la separació de poders, alimenta el vot cap a partits radicals o extrems, segons les enquestes.
La legislatura es caracteritza per la creixent dependència del socialisme respecte al nacionalisme més radical. Els hereus d'ETA, ara a Bildu, exigeixen un tracte similar al del PNV. A Catalunya, Oriol Junqueras (ERC) busca mantenir la seva posició i ja ha anunciat una reunió amb Sánchez, mentre que Junts, amb la incertesa sobre el futur de Puigdemont, manté la pressió, amb el PSC de Salvador Illa demanant obertament l'amnistia.
Molts espanyols, inclosos catalans, creuen que 'ara no toca Catalunya'. Ara, toca Espanya.
El PSC ha sorprès utilitzant la frase de l'expresident Jordi Pujol, “ara toca”, per defensar la seva agenda. La presidenta de la Diputació de Barcelona, la socialista Lluïsa Moret, va fer una roda de premsa el dilluns passat davant d'una pancarta que advertia: “Ara toca Catalunya”, demanant als socis de Sánchez que mantinguessin el suport perquè el Govern “funciona”. Aquesta recuperació del vocabulari pujolista es produeix just quan comença el judici a la “família” de l'exlíder de CiU.
