La posada en marxa de la primera central tèrmica a Sant Adrià de Besòs el 1913 va transformar radicalment el municipi, que aleshores només comptava amb uns 500 habitants. Aquest nou pol industrial va generar una gran quantitat d'oportunitats laborals, atraient residents del sector agrari cap a la indústria.

Una part significativa dels treballadors residia dins del mateix recinte de la central, coneguda per les seves Tres Xemeneies. Per millorar la seva qualitat de vida, l'any 1928 es van crear uns extensos jardins, dissenyats per l'arquitecte francès Jean Claude Nicolàs Forestier.

Aquestes zones verdes tenien l'objectiu de proporcionar un espai agradable d'esbarjo i descans per al personal de la planta, oferint un contrast notable entre la duresa industrial i la bellesa paisatgística.

Malauradament, els jardins i la pròpia central tèrmica van ser castigats durament pels bombardejos durant la Guerra Civil, fet que va provocar la seva desaparició i la pèrdua d'aquest espai històric a Sant Adrià.