Molins va començar el seu discurs recordant la seva infància a Sant Andreu, des de l'escoleta El Palomar fins a l'Escola Mestre Enric Gibert i Camins i l'IES Valldemossa. Va destacar la importància del Casal Catòlic i l'Esbart Maragall, on va fer els seus primers passos a l'escenari.
L'actriu va fer una defensa del comerç de proximitat, citant els seus pares, propietaris de l'herbolari Les Herbes, al costat de Fabra i Puig. També va esmentar el Club Natació Sant Andreu com un lloc clau de la seva joventut, on anava acompanyada dels seus avis.
“"Un genocidi al poble de Palestina orquestrat per Israel. Un genocidi televisat del qual totes hem estat còmplices. Des d’aquí vull cridar: Llibertat per Palestina!"
Molins va dedicar una part del pregó al seu avi, Eduard Molins, cofundador l'any 1998 d'El Foment Sardanista Andreuenc, destacant el seu esperit comunitari i la seva feina a l'antiga fàbrica Fabra i Coats.
Finalment, va fer una crida a gaudir de la Festa Major i a fer-ne “un lloc segur per a totes i tots”, exigint unes festes lliures de violències masclistes i demanant la lluita contra l'extrema dreta i les injustícies com la precarietat laboral i la dificultat d'accés a l'habitatge.
