La família Monmany, coneguda pel seu bar-cafeteria a la plaça Major de Montblanc, té una llarga trajectòria que es remunta al segle XIX. Actualment, el negoci està comandat per la senyora Remei Foguet Andreu, una dona d'avançada edat, eixerida i profundament arrelada a la seva terra, que viu a la mateixa casa on es troba l'establiment.
La nissaga Monmany va començar amb Josep Monmany Escoté, sastre del segle XIX, que va proporcionar una sòlida base cultural als seus fills. El seu fill, Josep Monmany Pérez, va exercir com a procurador dels tribunals a Montblanc. El germà d'aquest, Artur Monmany Pérez, va fundar el 1900 la primera impremta de la Conca de Barberà, després d'haver narrat en un diari el seu viatge per fer el servei militar a les Filipines.
Després de la mort prematura d'Artur Monmany Pérez, la seva esposa, Sebastiana Queralt, va prendre les regnes del negoci, expandint l'activitat d'impremta, papereria i llibreria. El seu fill, Artur Monmany Queralt, va continuar la tradició familiar, tot i que la impremta va patir un saqueig brutal el 1939 durant la Guerra Civil Espanyola, amb la confiscació de la maquinària.
Posteriorment, Artur Monmany Ferré, nascut el 1929, va ser un destacat impulsor de la catalanitat durant la dictadura, organitzant esdeveniments sardanistes i fundant el Grup Sardanista Monmany. Es va casar amb M. Remei Foguet Andreu el 1963. Després de la mort del seu marit el 1988, la Remei va continuar liderant el negoci familiar.
El fill d'Artur i Remei, també anomenat Artur Monmany Foguet, nascut el 1968, va ser membre fundador de la colla castellera Torraires de Montblanc. El 2003, mare i fill van decidir obrir una cafeteria al mateix emplaçament, que avui dia ofereix cafès, vermuts i un tracte proper als clients.
“"La Remei va seguir tenint gat. El que té ara és dels “teuladins”. És un clàssic com el Campari, que prenc de tant en tant a cal Monmany, i si la vull fer riure només cal que li digui que vull un “Campari”, si no cauré. Després de riure, afegeix que els Campari només els prenen els senyors d’abans."
L'article també fa una reflexió sobre la gestió de la identitat catalana, comparant la pèrdua de la tipografia de la impremta Monmany el 1939 amb un incident durant la visita del Papa Lleó XIV a la Sagrada Família, on es va impedir cantar Els Segadors. Es destaca la fidelitat de la Remei i l'Artur a la seva identitat i al seu poble.
