Aquesta cavitat, situada al subsòl del municipi de l'Espluga de Francolí i estenent-se fins a la zona de la Mata, prop del castell de Riudabella, és un lloc de gran rellevància històrica. Ha estat testimoni del pas de grups humans des del Paleolític fins a l'època romana, i fins i tot va ser visitada als segles XII i XVII. Actualment, només s'han explorat 3.590 metres del seu vast sistema de galeries.
El descobriment més significatiu, que va consolidar la seva importància, va ser el de més de 300 gravats paleolítics l'any 2019. Aquests gravats, datats entre 37.000 i 15.000 anys d'antiguitat, constitueixen el primer santuari d'art rupestre paleolític trobat a Catalunya. Aquesta troballa va ser realitzada per Josep Maria Vergès, investigador de l'IPHES-CERCA, a la zona coneguda com les Gatoneres de Cal Palletes.
“"L’única diferència és que allí són pintures i aquí són gravats. Si entres a una sala plena de pintures, les veus de seguida. Però amb els gravats, necessites una llum lateral."
La Cova de la Font Major es compara amb grans coves europees com Chauvet (França) per la qualitat i antiguitat de les seves figures. Els gravats, que inclouen representacions d'animals com cavalls i nombroses formes abstractes com espirals i línies paral·leles, han patit el deteriorament pel pas del temps i l'acció humana. La seva autenticitat ha estat verificada per elements com els creixements estalagmítics i l'estudi del carbó, que confirmen la presència humana durant el mateix període cronològic.
A més del santuari paleolític, la cova alberga un altre espai ritual a la Sala del Llac, datat de l'Edat del Ferro. Aquest lloc, on el riu subterrani s'encaixa, ha revelat ofrenes com ceràmiques amb vi, restes d'animals sacrificats i peces metàl·liques. Els investigadors creuen que la cova va ser un lloc d'espiritualitat durant milers d'anys, amb rituals possiblement relacionats amb la fertilitat, com suggereixen les representacions de femelles i vulves.
Malgrat que Salvador Vilaseca va considerar la cova arqueològicament esgotada als anys 60, els descobriments recents demostren el seu potencial inexplorat. Els investigadors, liderats per Vergès, busquen noves galeries intactes, utilitzant tècniques de geofísica i georadar. La complexitat del terreny, amb un poble construït a sobre i la presència de xarxes de serveis, presenta reptes significatius per a aquestes exploracions. Paral·lelament, es treballa en la conservació dels gravats mitjançant el monitoratge ambiental i en projectes de divulgació, com la creació de reproduccions i experiències de realitat virtual, ja que l'accés a l'espai original està restringit.
