Abans dels anys 60, el bosc era una font essencial de recursos per a pagesos i jornalers, proporcionant fusta (per a puntals de mina o obres), llenya, mel, caça i pastura. Un bon bosc era considerat un símbol de riquesa i productivitat.
No obstant això, amb la mecanització, la industrialització i l'èxode rural, el bosc va deixar de ser una font de recursos i va ser progressivament abandonat. Aquesta manca de gestió va provocar l'acumulació de material sec, com branques i brossa, convertint els boscos en un greu perill.
La manca de gestió continuada ha convertit el bosc en un polvorí, suposant un greu perill per la propagació dels incendis forestals i la preservació del medi rural.
La silvopastura permet una gestió de la massa forestal a partir de la pastura de ramats que mantenen net el sotabosc. Aquesta tècnica, prèvia a un esponjament i tala selectiva dels arbres, possibilita el manteniment d'un bosc força net i la creació de franges perimetrals de seguretat.
Aquesta pràctica ja és una realitat a les Garrigues. Actualment, es pot observar un ramat de cabres al paratge de Fontfreda, al terme municipal de Tarrés, i un grup de cavalls als Plans, contribuint activament a la prevenció d'incendis.
