La història del filòsof Diògenes i Alexandre el Gran, on el primer demana al conqueridor que s'aparti perquè li tapa el sol, serveix de punt de partida per a una anàlisi contemporània. Aquesta anècdota, que ressalta la importància de la llibertat personal, contrasta amb les situacions actuals on les persones, sovint sense intenció, acaben per enfosquir el dia dels altres amb les seves lamentacions o, fins i tot, amb l'ús excessiu de la tecnologia.

L'autor assenyala com les noves tecnologies han afegit noves formes de 'tapar el sol', especialment a través de la incessant mostra de fotografies personals. Des de les selfies de viatges fins a les imatges de les tomateres de l'hort, aquestes exhibicions poden consumir el temps i la paciència dels qui les han de suportar, convertint-se en un peatge per la interacció social.

Més enllà de les influències externes, la reflexió s'endinsa en la idea que sovint som nosaltres mateixos els qui ens tapem el sol amb els nostres propis entrebancs. Els pensaments recurrents de culpabilitat, tristesa i angoixa actuen com una ombra espessa que impedeix veure la claredat. La vida, sense seguir un ordre lògic, ens convida a qüestionar la necessitat de preocupar-nos per tants encaparraments.

Recuperant la saviesa de Miguel Delibes, que afirmava que les coses no són alegres ni tristes sinó que reflecteixen la coloració amb què les emboliquem, l'article conclou amb una lliçó fonamental: no permetre que la felicitat depengui dels altres. La lògica no penetrarà en aquells que brillen més per la crítica que pels seus mèrits, i la ignorància, com deia un escriptor anònim, arriba ràpidament a les conclusions. La història de Diògenes i les llenties, on el filòsof rebutja l'adulació per mantenir la seva integritat, tanca el cercle d'aquesta profunda meditació.