La tristesa i el ressentiment van envair Montilivi un cop confirmada la tragèdia esportiva del Girona FC. Minuts després de la fatalitat, l'afició va dirigir el seu rebuig cap a la llotja, fent sentir amb força el clam de «directiva, dimissió». El CEO de l'entitat, Mas-Bagà, va presenciar des de fora una situació que tanca un cicle que va portar el club de la Champions League a la Segona Divisió en només dos anys. La distància entre la propietat i els seguidors, ja considerable, sembla ara insalvable.

Un aficionat des del gol nord va expressar la indignació general: «Si teniu dignitat, marxeu». Les crítiques també van apuntar cap a Pere Guardiola i el director esportiu, Quique Cárcel, qui haurà d'explicar la mala planificació que ha arrossegat el vestidor durant tota la temporada, malgrat els intents de revifada. L'equip va tenir la permanència a les seves mans, però va desaprofitar nombroses oportunitats, llançant-les «a les escombraries», segons es podia sentir entre el públic. Els jugadors també van rebre alguna queixa, però el dolor generalitzat semblava pesar més que la ràbia.

L'estadi va viure una nit que s'afegeix als capítols negres de la història del club. L'afició, però, va superar totes les expectatives. Des de diverses hores abans del partit, la rebuda a la plantilla va ser excepcional, una de les més grans dels gairebé vint anys de futbol professional del club. L'autobús dels jugadors es va aturar abans d'entrar a l'estadi, i els futbolistes van recórrer els últims metres a peu, entre una multitud entregada i emocionada, sota una bola de fum vermella.

La tensió va créixer amb l'arribada de l'equip rival, l'Elx. Diversos objectes van impactar contra el seu autobús, provocant queixes del seu entrenador, Sarabia. Afortunadament, no es van registrar incidents ni abans, durant o després del matx, malgrat la coincidència de les dues aficions, sempre sota control dels agents de seguretat.

Els 14.018 espectadors presents van cantar i donar suport incondicionalment, fins i tot quan el desenllaç negatiu semblava inevitable. El públic no va obtenir resposta des del camp, especialment en una primera part on el Girona no va xutar a porteria fins al temps afegit. Montilivi va reaccionar amb una xiulada davant la passivitat il·lògica de l'equip. L'efervescència de l'empat va durar poc davant un final de dol que l'afició no mereixia i que ni l'entrenador, Míchel, ni ningú de l'equip va saber revertir. Va ser una nit negra, l'última a Primera Divisió.