La facturació dels estancs de la província de Girona va assolir els 1.029 milions d’euros l'any 2025, una xifra que consolida l'expansió d'un negoci marcat per la ubicació geogràfica, el turisme i la diferència de preus amb França.
Les dades revelen una acceleració notable en els últims anys: la facturació va passar de 739 milions el 2023 a 906 milions el 2024, superant la barrera dels mil milions l'any següent. En només dos anys, els ingressos per la comercialització de tabac van créixer prop d'un 40%.
Si comparem amb fa una dècada, l'increment és encara més significatiu. L'any 2015, la venda de tabac va generar 503 milions d’euros a Girona. Deu anys després, la facturació s'ha més que duplicat, amb un augment acumulat del 105%, principalment degut a l'increment de la fiscalitat sobre el tabac.
Girona se situa com la tercera província de l'Estat amb més venda de tabac, després de Madrid i Barcelona. Aquest desequilibri entre població i vendes s'explica en gran part pel consum associat al turisme i al comerç transfronterer, ja que la província rep milions de visitants anualment.
L'increment dels ingressos no es deu només a l'augment del preu. El 2025 es van comercialitzar més de 156 milions de paquets de cigarretes a Girona, davant dels 104 milions del 2019, un augment del 50% en sis anys. Tot i que el volum actual és inferior al de principis de segle (més de 200 milions de paquets el 2005), confirma un canvi de tendència després d'anys de descensos.
L'activitat dels estancs no es concentra exclusivament en la temporada alta. Els caps de setmana, ponts i vacances escolars també generen desplaçaments cap a la Costa Brava i altres punts de la demarcació, beneficiant els establiments turístics.
El factor diferencial més important és la proximitat amb França. El preu d'un paquet de cigarretes al mercat francès ronda els 13,5 euros, més del doble que a Espanya, on les marques es venen entre cinc i 6,5 euros. Aquesta diferència fa atractiu per als consumidors francesos desplaçar-se fins a l'Alt Empordà per comprar tabac.
La Jonquera és l'exemple més clar d'aquest fenomen. El municipi s'ha convertit en un centre comercial transfronterer, amb establiments orientats als clients francesos. El tabac és un dels principals reclams, juntament amb els combustibles i l'alimentació.
Malgrat tenir menys de 4.000 habitants, la Jonquera concentra un nombre excepcional d'estancs. Als set establiments existents s'hi van afegir deu noves llicències, elevant el total a disset punts autoritzats. Les ofertes per a aquestes concessions van arribar a situar-se entre els cinc i els set milions d’euros.
