L'artista Jordi Puig (Barcelona, 1963) presenta la seva sèrie de «flors congelades» en un espai cultural proper a la Catedral de Girona. Aquesta exposició segueix la línia de treballs anteriors de Puig, que ja va mostrar la seva particular visió del món a la Sala l’Escorxador de Figueres.
La proposta de Puig es caracteritza per una mirada sistemàtica i iconoclasta, allunyada dels paradigmes de puresa que sovint persegueixen altres artistes. La seva obra se centra en colors plans i nítids, sovint associats a objectes d'ús domèstic, discrets i anònims.
“"L'única cosa pura és el color del plàstic."
L'artista acostuma a treballar en projectes de llarga durada, amb sèries que busquen aportar claredat mitjançant la reiteració. La seva intenció no és il·lustrar una idea amb imatges, sinó utilitzar les imatges com un camí per arribar a la idea, prioritzant el procés de navegació visual.
La mostra de Puig, que coincideix amb el període de Temps de Flors a Girona, ofereix una perspectiva diferent sobre la bellesa floral. Fotografiar flors implica una observació detallada, una pràctica que ja va ser destacada per figures com Carl Georg Heise i Walter Benjamin en el context de la fotografia botànica.
Jordi Puig congela flors, emulant la criogènia, però sense la promesa de la resurrecció. La seva obra subratlla la realitat de la caducitat, que s'imposa al desig impossible de preservar la bellesa, amb l'excepció del "miracle" que representa la imatge fotogràfica.
