Amb un muntatge de llums càlids, colorits i blancs, i una posada en escena estàtica, Marc Parrot i el Quartet Brossa van oferir un espectacle basat en el seu disc "El frec i la bala". El projecte, nascut de les ganes compartides de fer "alguna cosa junts", combina les melodies harmòniques i sovint virtuoses del quartet amb la veu i les lletres de Parrot.
El disc explora diverses inspiracions. A "La carta", la lletra és del poeta Manuel Forcano; "Casagemas" aborda la tràgica història d'amistat entre Jaume Casagemas i Picasso; i "La casa del pare" reflexiona sobre la pèrdua.
“"Us estic disparant bales i el Quartet Brossa llança explosions"
Parrot va explicar al públic que el nom del projecte descriu les dues ànimes: el "frec", la fricció de l'arquet amb les cordes, i la "bala", les lletres que ell llança al públic. El quartet no només va fer un acompanyament musical, sinó que va donar personalitat a cada cançó, incloent-hi un acompanyament vocal com el "Bang, Bang" a "La bala" i una vibració excitant a "On és l'amor".
Més enllà del disc, van interpretar peces com "Quantes coses", amb participació del públic, i "Promesa", amb lletra de Blanca Llum Vidal. El concert va concloure amb un bis molt aplaudit, "Misteriosament feliç", deixant una sensació de satisfacció per la bona música.
