L'arquitecte i urbanista suís Hans Geilinger, establert des de fa dècades a Barcelona, va completar una singladura de dotze anys al voltant del món amb la seva dona Imma en un veler de dotze metres. Van començar el viatge el 2011, recorrent 50.000 milles nàutiques i vivint situacions de perill seriós. Aquesta experiència és la base del seu llibre Tuvalu (Elba), que va ser l'eix central de la conferència organitzada per l'Associació Gironina d'Amics del Mar (AGAM).
“"Jo tenia una vida còmoda i ordenada: tenia la meva dona, la meva filla, era professor d'Arquitectura, tenia un estudi, la ciutat de Barcelona m'agradava, em sentia a casa. No me'n vaig anar perquè em semblava un desastre tot això, sinó perquè volia experimentar alguna cosa nova, sensacions que jo tenia la intuïció que potser a la vida terrestre no existeixen. Deixar la zona de confort significa ficar-se en una cosa completament desconeguda."
En una entrevista prèvia, Geilinger va reflexionar sobre les lliçons del viatge. Tot i esperar trobar respostes a preguntes vitals, va admetre que dotze anys més tard ha tornat amb més interrogants que mai, entenent que la finalitat de l'experiència és precisament obrir la ment i qüestionar-se moltes coses, especialment després de veure la pobresa a llocs com el Sudan o Haití.
“"Cal portar-se bé amb el mar. Si el respectes -amb els seus vents, corrents, esculls, taurons, cocodrils- et torna molt. Si està malament, pots patir molt. Es tracta de tenir la confiança que algun dia surt una altra vegada el sol i tot ha passat."
L'arquitecte va destacar que aquestes vivències extremes reforcen la confiança personal i va subratllar la importància de la calma interior que proporciona l'observació del mar, descrivint-ho com una forma de meditació. Finalment, va contrastar la vida occidental amb la felicitat trobada en comunitats com Fulaga, un illot de Fiji, on el veritable luxe és el temps, no els béns materials.
