El retrocés és especialment notable en l'entorn d'amistats, on l'ús exclusiu del català ha caigut fins al 15%, mentre que el castellà s'imposa en el 31% dels casos. Fa dues dècades, ambdues llengües es trobaven en situació d'empat en aquest àmbit. Com a llengua d'ús principal (exclusiu o dominant), el català se situa ara per sota del 30% amb les amistats, molt per darrere del 41,7% del castellà.
El català ha perdut la condició de llengua majoritària en tots els àmbits analitzats, incloent-hi el petit comerç, la banca i el personal mèdic, on abans superava el 50% dels parlants.
La davallada en l'ús exclusiu és generalitzada. En l'àmbit del personal mèdic, l'ús exclusiu del català ha caigut dràsticament del 41% al 26%, i en l'entorn bancari, de gairebé la meitat dels usuaris al 27,7%. Aquesta reculada es dona també a les administracions, on l'ús exclusiu a la justícia és només del 25%, la cota més baixa.
Per àmbits territorials, tot i que l'entorn metropolità continua sent el més exigu, les comarques de Girona i Ponent registren les caigudes més grans, de més de 25 punts percentuals. A Girona, l'ús habitual del català ha passat del 70% de la població el 2003 a vorejar el 45% el 2023. Només les Terres de l'Ebre (66,5%) i la Catalunya Central (59,6%) mantenen una presència més alta, sent aquesta última la que menys ha retrocedit.
L'estudi també assenyala el creixement de l'ús d'altres llengües (passant d'un a dos dígits en molts àmbits) i l'augment de la població que s'identifica amb el català i el castellà alhora com a llengües pròpies, que ha passat del 5% al 14,6%. A més, només el 13,2% dels parlants mantenen el català quan l'interlocutor canvia al castellà, una xifra inferior al 18,5% de fa dues dècades.
