L'equip de govern de l'Ajuntament de Girona, impulsat per la vicealcaldessa Gemma Geis (Junts), va establir a l'octubre nous criteris per organitzar l'acollida. Aquest nou “arbre de tramitació” requereix ara una resolució administrativa (un decret) per a qualsevol alta ordinària, un pas que abans no es realitzava. La regidora d'Estadística i Participació Ciutadana, Queralt Vila (Guanyem), és qui signa individualment aquests decrets.
“"El nostre objectiu és que tothom que visqui a Girona es pugui empadronar a Girona. El padró és un registre administratiu i, com a tal, no jutja en quines circumstàncies vius."
La Defensora de la Ciutadania, l'advocada Marta Alsina, ha estat molt crítica amb el nou marc, assenyalant que el padró és el “reconeixement d’un fet”. Alsina considera un retrocés el fet que les persones que compleixen els requisits hagin de trigar un termini màxim de tres mesos per rebre el vistiplau, provocant un “embús” administratiu.
“"Em sembla bé que controlin els fraus, però no que ara s’afegeixi un tràmit i que això sigui un entrebanc."
Entitats socials com la Coordinadora d’Organitzacions No Governamentals (ONG) i Càritas Diocesana de Girona lamenten que el canvi “bloqueja” el padró social dels més vulnerables. Laura Madruga, de Càritas, assenyala que les persones amb “domicili fictici” (com ara el centre d'acollida La Sopa) veuen la seva situació legal “en perill” i queden en situació de desemparament.
