La professió de tècnic en emergències ha viscut una transformació profunda des que el servei depenia dels Bombers abans del 2006. Actualment, la formació requerida ha passat d'un curs bàsic de socorrisme a una titulació de dos anys, reflectint una professionalització creixent per atendre les necessitats de la població del Lluçanès.
“"Treballem en equip, i sort n'hi ha. On un no arriba, arriba l'altre."
Un dels punts crítics és la gestió dels recursos en un entorn disseminat. Tot i que l'ambulància té base a Prats, sovint ha de realitzar serveis a Osona, el Berguedà o trasllats a Barcelona. En casos greus, la coordinació activa helicòpters medicalitzats o unitats des de Vic per garantir una resposta ràpida malgrat la distància.
Els professionals també alerten sobre l'impacte de l'eliminació del servei nocturn de metge i infermer a l'ABS del Lluçanès. Aquesta retallada, que afecta la franja de les vuit del vespre a les vuit del matí, provoca trasllats hospitalaris evitables que suposen un trasbals innecessari per als pacients crònics i la gent gran de la zona.
“"Els tècnics de l'ambulància hem de ser empàtics i saber sostenir les persones en moments difícils."
Més enllà de les emergències físiques, el personal s'enfronta a realitats socials complexes com la salut mental, la vulnerabilitat econòmica i la violència masclista. Malgrat la duresa d'aquestes situacions, destaquen moments gratificants com l'assistència en parts o la reanimació amb èxit de pacients en parada cardiorespiratòria.
