Durant la seva intervenció, Funes va defensar la capacitat del cinema per ampliar la nostra mirada, connectar-nos amb altres experiències vitals i comprendre millor la complexitat del món que ens envolta. La directora va també aspectes del seu procés creatiu, posant l’accent en l’observació i el pensament com a qualitats essencials per a qualsevol cineasta.
Parafrasejant Pier Paolo Pasolini, va reivindicar la realitat com una font inesgotable de coneixement i bellesa, i va destacar el compromís polític, la mirada crítica sobre el present i l’atenció a la quotidianitat com a valors fonamentals de la creació cinematogràfica.
Formada a l’ESCAC i a l’Escola Internacional de Cinema i Televisió de San Antonio de los Baños (Cuba), Belén Funes va iniciar la seva trajectòria treballant com a ajudant de direcció i script en nombroses produccions. Paral·lelament, va desenvolupar una carrera autoral pròpia amb curtmetratges reconeguts internacionalment, com Sara a la fuga i La inútil, escrits juntament amb el seu col·laborador habitual, Marçal Cebrián.
El seu debut en el llargmetratge va arribar amb La hija de un ladrón, presentada al Festival de Sant Sebastià i guardonada amb el Premi Goya a la millor direcció novella, a més de tres Premis Gaudí. Amb la seva segona pel·lícula, Los Tortuga, també coescrita amb Cebrián, va consolidar una trajectòria marcada per una mirada pròpia i un profund compromís amb les realitats socials contemporànies.
Al llarg de l’acte, Belén Funes va adreçar unes paraules especialment inspiradores a l’alumnat, animant-los a gaudir intensament de l’etapa universitària, una experiència que va descriure com a única, enriquidora i fugaç.
La sessió va concloure amb un col·loqui en què Funes va respondre de manera propera i generosa les preguntes dels estudiants assistents, compartint reflexions sobre l’ofici cinematogràfic, els processos creatius i els reptes de la professió.
