Durant la celebració, declarada Patrimoni Cultural, la Banda de Música de Barcelona va interpretar la Marxa Reial en els tres últims passos: el de la Esperanza, el Sant Sepulcre i el de la Soledad. Aquesta elecció musical va provocar un notable enrenou a les xarxes socials, amb comentaris que qüestionaven la idoneïtat de la peça.
Fonts properes a l'organització han assenyalat que la interpretació no tenia cap intenció política, sinó que s'emmarca en una tradició arrelada en altres regions d'Espanya. En aquests llocs, la Marxa Reial acompanya moments solemnes de les processons com a mostra de respecte cap a les imatges i la cerimònia.
Històricament, a algunes imatges religioses se'ls concedia el rang de capità general, tractant-les com a reis. Quan els monarques arribaven, eren rebuts amb la Marxa Reial. La Verge, considerada la reina dels cels, desfila sota palio seguint aquesta tradició, per la qual cosa aquest element s'associa també a l'ús de l'himne nacional.
Malgrat que la interpretació de l'himne forma part de certes tradicions, la seva presència en un ritu religiós a Mataró no va passar desapercebuda, generant debat entre els assistents i a les plataformes digitals. Des de l'organització de la Setmana Santa de Mataró, que es va recuperar el 1986, es recorda que l'esdeveniment ha evolucionat integrant diversos estils musicals, consolidant-se com una de les celebracions més destacades de Catalunya.
