Educació proposa 7.000 dotacions més i un augment salarial als sindicats

El Departament d'Educació planteja un increment del complement específic i la recuperació de sexennis per aturar la vaga.

Imatge genèrica de documents oficials i un escriptori.
IA

Imatge genèrica de documents oficials i un escriptori.

El Departament d’Educació ha presentat una proposta als sindicats que inclou unes 7.000 dotacions addicionals en quatre anys i un augment del complement específic per tal d'arribar a un acord i aturar la vaga.

El Departament d’Educació ha fet arribar una proposta als sindicats en què promet unes 7.000 dotacions més en quatre anys (1.631 dotacions més cada curs i 1.983 el curs 2029-2030) i un augment de gairebé 400 euros del complement específic en euros bruts mensuals en quatre anys. Aquesta oferta arriba en la setena taula de negociació entre els sindicats d’educació i el Departament, que s’ha iniciat a les 15.00.
Pel que fa al complement específic, la proposta inicial del Departament preveia un augment de 46,9€ el 2026, 49,01€ el 2027, i 49,99€ el 2028, arribant a 124,99€ el 2029. Aquesta xifra inicial va ser considerada insuficient pels sindicats USTEC, Professors de Secundària i la CGT, que pressionaven per un augment d’almenys 60 euros mensuals. La nova proposta de gairebé 400 euros sorgeix de l’increment del 30% del complement específic pactat amb CCOO i UGT, aplicat en tres anys amb un nou càlcul. Les quantitats resultants són 267,33 euros per a primària i 273,36 per a secundària, una diferència d’uns 57 euros respecte a l’última oferta. Els sindicats, però, consideren que l’augment real és menor, ja que inclouen la part proporcional de l’augment salarial general per a funcionaris.
En matèria salarial, els sindicats també expliquen que la conselleria ha plantejat recuperar els sexennis deixats de percebre durant les retallades (entre el 2012 i el 2024) en cinc anys. Els sexennis són quantitats que els docents reben per antiguitat, i que van patir modificacions en el seu cobrament des del 2012 fins a la seva recuperació als sis anys el 2024.
La proposta d’educació també inclou un augment de 2.500 places de càtedres per al 2027 i 2.500 més per al 2028. Pel que fa a les dotacions d’aules d’acollida, s’ofereixen 40 més a primària cada curs i 60 per al curs 2029-2030; i 25 més a secundària cada curs i 35 per al 2029-2030. En Formació Professional, s’incrementaran 10 places cada curs i 15 més el 2029-2030.
En detallar el desplegament de dotacions, s’especifica que per al curs vinent s’afegiran 1.631 places cada curs i 1.983 el 2029-2030, sumant un total de poc més de 7.000 places. En orientació educativa, s’incrementaran 140 integradors socials, 50 educadors socials i 200 TEEI més cada curs (400 el 29/30). Pel que fa a suports intensius, s’incorporen 150 mestres d’educació especial més cada curs (200 el 2029-2030), 52 mestres d’audició i llenguatge més cada curs (68 el 2029-2030), 75 persones d’orientació educativa més cada curs, 225 educadors d’educació especial més cada curs, i 10 aules externes més cada curs.
En serveis educatius, s’incorporen 13 dinamitzadores d’educació inclusiva més cada curs, 15 logopedes més, 54 CREDA més, 23-24 treballadors/es socials més, 12 CRETDIC més i 77 PSI més cada curs. En centres d’educació especial, s’afegeixen 80 docents més al CEEPSIR i 80 educadors especials més.
Els sindicats havien reclamat inicialment 6.400 noves dotacions, una xifra molt superior als 2.405 efectius addicionals proposats pel Departament per al curs vinent. La reunió d’avui, ajornada de les 12.00 a les 15.00, ha generat reticències entre els sindicats, que consideren inacceptable que la primera proposta formal es presenti com a definitiva.
La consellera Esther Niubó havia anunciat al parlament la presentació d’una proposta “definitiva” per aturar la vaga. Tanmateix, USTEC ha respost que la primera oferta formal no pot ser tancada. La reunió d’ahir ja va acabar amb decepció, ja que la negociació va quedar encallada en la matèria salarial i la dotació per a l’escola inclusiva. La portaveu de USTEC, Iolanda Segura, va qualificar la reunió d’“absolutament decebedora”.