Fundat el 1966 com a Botànic Bona Vista per Joaquim Ruscalleda i Franch, el càmping ha estat durant dècades la llar estacional de nombroses famílies, algunes de les quals hi han passat fins a mig segle, creant forts vincles generacionals.
La situació va canviar dràsticament quan Inver Casas Soler, que havia adquirit el negoci el 2012, el va vendre al febrer a una nova companyia. Aquesta nova propietat ha comunicat als campistes que han de desallotjar les seves parcel·les abans del 31 de març, ja que el nou model de negoci no contempla les estades de temporada.
“"A l'estranger que vingui li és igual que sigui Calella, Croàcia o Punta Cana: només voldrà platja i sangria."
Els afectats, prop d'una seixantena de famílies, s'han organitzat en una plataforma per defensar els seus interessos, ja que molts se senten enganyats. Alguns, com l'holandès Geer de Vries, tenien contractes vigents fins al desembre del 2026, i ara se'ls ofereixen condicions molt més restrictives.
El grup Sènia, nou propietari del Càmping Bonavista, ha manifestat la seva intenció d'operar només durant la temporada alta, amb estades màximes de 15 a 20 dies. Tot i entendre el malestar dels campistes, defensen la legalitat del seu model de negoci i el seu dret a gestionar la propietat com considerin oportú.
“"Per quin càmping aposteu? De luxe, de curta estada i sense arrelament o per un de temporada, familiar i que ara s'estan carregant?"
Aquesta situació ha obert un debat sobre el model de turisme a Catalunya, amb els campistes de temporada lamentant la pèrdua d'un tipus de turisme més arrelat i familiar en favor d'un model que, segons ells, podria derivar en un 'glàmping' més car i menys autèntic.
