La vulnerabilitat de la xarxa ferroviària davant els temporals de llevant i la pujada del nivell del mar, estimada en uns 40 centímetres en un segle, ha reobert el dilema sobre si cal mantenir el traçat actual. Tot i que la mà de l'home ha alterat la costa amb ports i rieres, veus expertes recorden que l'opció d'elevar la via ja va ser descartada fa quaranta anys per l'Ajuntament de Mataró a causa de les dificultats tècniques i el gran impacte visual de les estructures de suport.

A curt termini, l'aposta se centra en el manteniment de la línia actual mitjançant solucions com les escolleres altes. Un exemple d'èxit es troba en el tram entre la Riera d'Argentona i el port de Mataró, on la separació entre la protecció de pedra i la via ha demostrat resistència durant els darrers episodis meteorològics adversos.

De cara al futur, es plantegen alternatives més ambicioses com el trasllat de la infraestructura cap a l'interior. Una de les opcions sobre la taula és l'aprofitament del corredor de l'autopista C-32, una infraestructura ja existent des de l'any 1968 que podria allotjar el nou traçat ferroviari per evitar l'erosió costanera i millorar la connectivitat metropolitana.