La vulnerabilitat del litoral davant les llevantades i un increment del nivell del mar estimat en 4 mil·límetres anuals posen en risc la continuïtat del traçat actual. Tot i que les variacions climàtiques i l'acció humana, com la construcció de ports, han alterat la dinàmica de les rieres des de la Tordera cap al sud, el debat sobre si cal traslladar la via a l'interior o mantenir-la a la costa continua obert.

Recentment, s'ha recuperat la idea d'elevar la via, una opció que ja va ser estudiada i descartada per l'Ajuntament de Mataró fa quatre dècades. En aquell moment, els tècnics ferroviaris van advertir de les dificultats estructurals i els desnivells que requeriria un transport tan pesat. Aquesta solució, batejada per alguns com a adamisme, sembla difícil d'executar segons els precedents històrics de la comarca.

A curt termini, l'aposta passa per reforçar les defenses actuals. L'experiència entre la Riera d'Argentona i el port de Mataró, on s'ha instal·lat una escullera alta separada per un passeig, ha demostrat ser una solució eficaç contra els darrers temporals. Aquesta mesura permetria mantenir el servei mentre s'estudien alternatives més ambicioses a mig i llarg termini.

El futur podria passar per aprofitar infraestructures existents com l'autopista C-32 o plantejar túnels que connectin millor els nuclis de població. Amb una metròpoli que ja supera els cinc milions d'habitants, el repte és dissenyar una xarxa ferroviària moderna que no només substitueixi l'actual, sinó que n'ampliï la capacitat i eficiència.