La notable millora en les reserves d'aigua a Catalunya, amb els pantans gairebé al màxim de la seva capacitat, ha generat sorpresa en veure que les dessalinitzadores mantenen un ritme de producció elevat. Si bé ja no operen al 100% com durant els mesos més crítics de la sequera, la planta del Prat produeix al 60% i la de Tordera al 50%, segons dades de l'ens gestor.
Aquesta decisió, que implica un consum energètic considerable i, per tant, un cost més elevat de l'aigua i més emissions, es justifica per la necessitat de recuperar els aqüífers. Aquestes reserves subterrànies, vitals per a més de la meitat dels municipis catalans i amb una funció mediambiental clau, també van patir un descens dràstic durant la sequera.
“"Conforme els anem explotant, aquests aqüífers costaners afavoreixen l'entrada d'aigua de mar."
Durant el període de sequera, l'aqüífer de la vall baixa i el delta del Llobregat va arribar a estar 9 metres per sota del nivell del mar, provocant la intrusió d'aigua salada. Per contrarestar-ho, s'ha infiltrat aigua regenerada per crear una barrera i millorar la qualitat i quantitat de l'aigua subterrània.
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) preveu reduir progressivament la producció de les dessalinitzadores fins al 10%, considerat el llindar de manteniment tècnic per evitar aturades completes i facilitar una ràpida reactivació si fos necessari. A més, es manté el calendari d'obres per ampliar la planta de la Tordera i construir-ne dues de noves al Foix i la Muga.
Aquestes inversions formen part de l'estratègia del Govern per garantir l'abastament d'aigua, amb l'objectiu d'aportar 280 hectòmetres cúbics addicionals anuals al sistema i que el 70% de l'aigua provingui de fonts no convencionals l'any 2030. L'ens Aigües Ter Llobregat preveu invertir 1.403 milions d'euros entre 2025 i 2029, una xifra que ha generat crítiques per l'impacte en el rebut de l'aigua.
