L'estirabec: el tresor efímer de la primavera que conquereix la cuina del Maresme

Aquesta varietat de pèsol que es menja amb tavella només es troba unes setmanes als mercats locals.

Imatge genèrica d'uns estirabecs frescos en una parada de mercat durant la primavera.
IA

Imatge genèrica d'uns estirabecs frescos en una parada de mercat durant la primavera.

L'arribada de la primavera marca l'aparició als mercats del Maresme dels estirabecs, una verdura singular i molt breu que destaca per la seva versatilitat i un gust dolç característic.

Coneguts també com a tirabecs o pèsols mollars, aquests llegums es diferencien dels tradicionals perquè es consumeixen sencers, incloent-hi la tavella. Aquesta és plana, fina i d'una textura que recorda a una mongeta tendra extremadament delicada. La seva presència a les parades és un dels senyals inequívocs del canvi d'estació, tot i que la seva disponibilitat és molt limitada en el temps.
Aquesta varietat rep noms diversos segons la zona geogràfica, com ara pèsol caputxí o pèsol de sopa, fent referència al seu ús tradicional en brous a les comarques d'interior. Actualment, la seva popularitat ha crescut gràcies a la seva senzillesa a l'hora de preparar-los, ja que només requereixen retirar un petit filament lateral abans de passar pels fogons.
A la cuina, els experts recomanen coccions molt curtes per mantenir el punt cruixent. Les preparacions més habituals inclouen el saltejat ràpid amb oli d'oliva i all, la cocció a la planxa com a acompanyament de peixos o la seva incorporació en els darrers minuts de l'elaboració d'arrossos i pastes primaverals.